Curs "Un món més enllà de la policia i les presons: Introducció a la justícia transformadora"
Dijous 23, 30, 6 i 13 de maig del 2024
Inscripcions:
Inscripció normal 35 €
Inscripció solidària 50 €
Places becades a 0€ [consultar disponibilitat a: info@upa.cat]
Procés d'inscripció
1. Omple el formulari amb les teves dades
2. Ingresa la quantitat de la teva inscripció al número de compte corrent ES5330250011791400132658 (Caixa d’Enginyers)
3. Envia a info@upa.cat el justificant de l’ingrés, i procedirem a matricular-te en el curs
Un món més enllà de la policia i les presons: introducció a la justícia transformadora sorgeix com a resposta a la necessitat i el desig de l’equip d’Irídia per aprofundir, reflexionar i debatre críticament sobre el passat i el futur del sistema penal actual.
A través del diàleg i l’intercanvi amb persones expertes que acompanyen cadascuna de les quatre sessions, el curs proposa ampliar i diversificar mirades i compartir coneixements per imaginar des de paradigmes alternatius i avançar en la construcció de models de justícia veritablement transformadora.
Totes les sessions s’impartiran de forma presencial a la Lleialtat Santsenca (Carrer d’Olzinelles 31, Barcelona) de 17 a 19h.
PROGRAMA
Sessió 1. Introducció a la criminologia crítica
Amb Iñaki Rivera i la dinamització de Xavi Muñoz
Dijous 23 de maig de 2024 de 17 h a 19h a La Leialtat Santsenca
Què castiguem i per què? Quins són els fonaments de la penalitat moderna? Quines són les principals crítiques al sistema penal actual? Abolició o reforma? Quin rol té la societat civil en la construcció d’un sistema de justícia alternatiu?
En aquesta primera sessió, explorarem els fonaments de la criminologia crítica en un recorregut històric per les principals corrents, tant aquelles que aposten per un marc més garantista com aquelles que se situen en posicions abolicionistes. Mitjançant una anàlisi de les estructures de poder, les desigualtats socials i les polítiques de punició, examinarem com el sistema actual perpetua injustícies i vulnera drets, quines son les implicacions i quins son els principals reptes i obstacles per la seva transformació.
Sessió 2. Models d’execució penal i alternatives a la presó
Amb Eduardo Santos, Lorena Alemán i la dinamització de Mireia Salazar Gabarró
Dijous 30 de maig de 2024 de 17 a 19h a la Leialtat Santsenca
Per a què serveix la presó? Quines vulneracions de drets són inherents al model penitenciari? Volem i podem evitar la privació de llibertat dins les lògiques del sistema penal actual? Hi ha alternatives que ens permetin superar l’hegemonia de les penes de presó?
La segona sessió del curs és una invitació a pensar més enllà de la presó. Sobre les reflexions de dies anteriors, explorarem els models d’execució penal existents així com alternatives a la presó que superin les lògiques punitives. Reflexionarem sobre mecanismes de reparació que siguin justos i respectuosos amb els drets humans.
Sessió 3. Rol de la policia a la societat: gestions alternatives de seguretat i corrents antipunitivistes
Amb Nora Miralles, Sergio García, Amadeu Recasens i la dinamització de Irene Urango Montilla
Dijous 6 de Juny de 2024 de 17 a 19h a la Leialtat Santsenca
Necessitem la policia? Quines polítiques de seguretat i justícia tenim avui i quin paper hi juga la violència institucional? Com desmantellem la institucionalització de la impunitat? Quins models de gestió de la seguretat ens imaginem sense la funció de les forces de l’ordre?
En la tercera sessió, aprofundirem en el paper de la policia a la societat i les possibilitats de desplegar models alternatius que eradiquin la violència institucional i veritablement promoguin la seguretat humana. Examinarem corrents antipunitivistes que qüestionen el poder i la funció de les forces de l’ordre a la nostra societat.
Sessió 4. Justícia sanadora; Imaginació radical travesti i fabulacions crítiques
Amb Iki yos pinya narváez funes i amb la dinamització de Shaina joy machlus
Dijous 13 de Juny de 2024 de 17 a 19h a la Leialtat Santsenca
Per què és essencial comprendre el nostre propi paper en els sistemes d’opressió per transformar la justícia punitiva? Com dicta la història colonial de l’Estat espanyol el seu ús actual de la justícia punitiva? Què és la justícia guaridora i com comencem a transformar els sistemes legals i les nostres pròpies ments cap a una justícia no només transformadora, sinó també guaridora?
La quarta i última sessió busca explorar camins impossibles per desmantellar la matriu hetero-colonial-blanca-suprema(cis)ta d’aquest món antinegre i anti-indígena a partir d’una estratègia imaginativa de ficcions polítiques que apunten a processos col·lectius de justícia guaridora i transformadora.
_____
PARTICIPANTS
Iñaki Rivera
Especialista en dret penal, criminologia i justícia restaurativa a la Universitat de Barcelona, amb una àmplia experiència en l’àmbit del dret, la criminologia, la sociologia jurídicopenal i la política criminal. L’Iñaki és director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i fa més de 30 anys que treballa en l’àmbit dels drets humans i el sistema penal, denunciant vulneracions de drets a centres penitenciaris. És autor d’obres com: Descarcelación: principios para una política pública de reducción de la cárcel (2017), Recorridos y posibles formas de la penalidad (2005) o Política criminal y sistema penal: viejas y nuevas racionalidades punitives (2005).
Xavi Muñoz, advocat penalista i criminòleg. Assessor en justícia, memòria i drets humans al Congrés de los Diputats.
Eduardo Santos
Advocat especialitzat en Mediació i Orientació familiar i especialista en Medicació Intercultural. Professor associat a l’àrea de Dret Penal a la Universitat Pública de Navarra des de 2007 a 2014, l’Eduardo ha participat en processos de mediació entre víctimes i exmembres d’ETA de 2010 a 2014 i ha estat coautor del protocol per implementar la mediació penal als jutjats i tribunals de Pamplona entre 2006 i 2008. Va ser diputat electe per Navarra al Congrés dels Diputats (2015-2019), on va exercir com a portaveu del seu grup parlamentari a la Comissió de Justícia. Entre 2019 i 2023, va ser conseller de Polítiques Migratòries i Justícia del Govern de Navarra, impulsant la Llei Foral de Justícia Restaurativa. També ha exercit com a assessor en el Gabinet de la Conselleria de Memòria i Justícia de la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia restaurativa fins al gener de 2023.
Lorena Alemán
Doctora en Dret penal per la Universitat Pública de Navarra. La seva tesi es titula L’execució de la pena de presó des de la perspectiva dels límits al ius puniendi i consisteix en una anàlisi crítica de la pena de presó des d’una perspectiva jurídica i de defensa dels drets de les persones privades de llibertat. Actualment, és advocada en exercici en l’àmbit penitenciari en Catalunya. També és part de Salhaketa Nafarroa, col·lectiu anticarcelari i antipunitivista. Entre les seves publicacions relatives a la presó i als drets de les persones preses es troben: El uso del Riscanvi en la toma de decisiones penitenciarias (Estudios Penales y Criminológicos), Los programas para la medición de riesgos en el ámbito penitenciario (La cuestión carcelaria; Rivera Beiras) o Presunciones de peligrosidad y estimaciones de riesgo en la ejecución de penas de prisión: la necesidad de que operen principios y garantías (Penas perpetuas; Rodríguez Yagüe).
Mireia Salazar Gabarró, advocada i referent de la Línia de Privació de Llibertat d’Irídia.
Nora Miralles
Periodista especialitzada en anàlisi internacional amb un màster en Gènere, Conflicte i Drets Humans per la Ulster University a Belfast. Està involucrada en la Women’s International League for Peace and Freedom (WILPF), una organització dedicada a la pau i la justícia social. Les seves línies de recerca inclouen temes com el gènere i la cultura militar, la indústria militar, el terrorisme, la seguretat i la defensa. Membre de l’equip de Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ha publicat diversos informes i articles sobre temes relacionats amb el gènere i les polítiques d’inseguretat, l’impacte de la militarització a Occident, i la seguretat de fronteres a Catalunya. La seva experiència i investigació ofereixen perspectives crítiques sobre les dinàmiques de seguretat global, les indústries militars i de fronteres, així com les implicacions del control biomètric
Sergio García
Doctor en Antropologia Social per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). En els últims anys ha investigat i publicat sobre la producció de dispositius de seguretat mitjançant discursos, pràctiques i polítiques al voltant de la seguretat ciutadana a la ciutat neoliberal, així com sobre la intervenció social com a dispositiu de gestió i govern de la pobresa. Ha estat professor de Treball Social a la UCM i d’Antropologia Social a la Universitat de Castella la Manxa (UCLM). És membre del col·lectiu SinPoli i participa en diferents grups de recerca militants relacionats amb els drets humans i la producció de les perifèries de Madrid. Ha exercit durant 14 anys com a treballador social als serveis socials i milita en diferents organitzacions, com les Brigades Veïnals.
Amadeu Recasens
És comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2015 i membre del Comitè Permanent d’Afers Ètics d’INTERPOL. Ha estat director de l’Escola de Policia de Catalunya i del Gabinet d’Estudis i Prospectiva de la Secretaria d’Estat d’Interior del Ministeri de Justícia i Interior.
Ha fet tasques d’assessor com a expert en seguretat de les Nacions Unides, la Unió Europea i el Consell d’Europa, i va ser un dels redactors del Codi europeu d’ètica de la policia. És autor de diversos llibres i publicacions sobre polítiques de seguretat, prevenció i organització dels cossos de seguretat.
Irene Urango Montilla, referent de l’Eix d’Incidència i de la Línia de Control dels Cossos de Seguretat a Irídia.
Iki yos pinya narváez funes
Cimarrona-fugitiva. caribenyx, escpritorx, performer, dibuixant. Investiga arxius anticolonials i dissidències sexuals, memòries negres del Carib i espiritualitats i temps ancestrals. Forma part del col·lectiu Ayllu, la Cooperativa Periferia Cimarrona i el grup experimental de pensament negre radical “In the wake”. Ha participat en textos com: Devuélvanos el Oro, No existe sexo sin racialización, (H)amor trans o Futuro Ancestral. Les seves creacions formen part de la col·lecció del Museu Reina Sofía i ha participat de la Biennal de Kochi a l’Índia), La Triennal de les Arts de Brasil (2021) i la Biennal de Sidney (2020). Recentment ha participat en exhibicions com: El territorio está intacto, Espai 13 Fundació Miró 2023, Bienal de Sao Paulo 2023, Festival Salmón 2024, 109 días Macba Barcelona, o Resilient Currents: On Communal Re-ExistenceThank for Nothing de París, 2024.
Shaina joy machlus, educadorx, escriptorx i col·laboradorx de la UPA i del Centre Penitenciari Brians. Té formació en justícia transformadora, trauma i comunicació no violenta.