Urbanisme subversiu: entre la producció i l’apropiació de la ciutat
Curs d'estudis urbansDel 3 d’abril al 27 d’abril de 2024
Inscripcions
Inscripció normal 60€
Inscripció solidària 85€
Places becades a 0€ [consulta la disponiblitat]
Procés d’inscripció
1. Omple el formulari amb les teves dades
2. Ingresa la quantitat de la teva inscripció al número de compte corrent ES5330250011791400132658 (Caixa d’Enginyers)
2. Envia a info@upa.cat el justificant de l’ingrés, i procedirem a matricular-te en el curs.
Sota l’eclipsi històric del capitalisme contemporani, quan la realitat sovint es confon amb el mode de producció, el deliri tecno-distòpic d’un territori global hiperconnectat esdevé un escenari privilegiat pel comandament per coordinar-sincronitzar engranatges i garantir l’expropiació i privatització integral del producte social. En aquest context, les ciutats esdevenen nodes acceleradors dels fluxos del capital, plataformes d’intermediació d’extracció de valor mercantil-finançer del territori i d’explotació doble, tant dels recursos com de les formes de vida subalternitzades. No obstant, el projecte imperial topa constantment amb les limitacions i condicions materials i físiques del medi, del qual no és capaç d’emancipar-se, doncs el necessita per autoreproduir-se. El tecnocapitalisme financiaritzat, malgrat viure als núvols [de dades], precisa sempre tocar terra per realitzar-se plenament, necessita d’aglomeracions productives i de plataformes de distribució, de nusos i vies d’acceleració, de refugis i de fronteres de valor. També és al territori on el dinamisme del capital ensopega amb les resistències més o menys disruptives i subreptícies que obstaculitzen el seu pas.
És per aquesta necessitat consubstancial de territorialitzar-se, que la metròpolis contemporània s’erigeix com un camp de batalla obert i en disputa, que oscil·la entre esdevenir un marc més o menys adequat per poder satisfer les necessitats humanes i desplegar una vida digna en comú; o bé, de forma antagònica, emergir com un medi per articular-se en vector essencial per a la territorialització, mobilització i activació dels circuits d’acumulació del capital. Dues formes d’entendre i (re)produir l’espai amb una relació complexa i dialèctica que confronten també concepcions diferenciades de formes de fer, de vida i de comunitat. D’una banda, el medi com a mitjà, font i recurs de col·lectivització social i mancomunió de capacitats; de l’altra, l’acondicionament del territori com a medi/atmosfera propicia per accelerar la circulació del capital, organitzar i assegurar la seva requisa. L’espai del (plus)valor d’ús vs. l’espai del (plus)valor de canvi, l’espai de l’apropiació vs. l’espai de la producció, l’espai per la vida en comú vs. l’espai per l’acumulació i el privilegi privat. És la dialèctica incessant, mitjançant el conflicte social, que conforma la producció del territori.
Ara bé, més enllà de les dicotomies, per aprendre i comprendre la complexitat dels processos urbans en curs, tornem a necessitar el començar a fer-nos preguntes: Com es produeix l’espai sota el capitalisme? Quin rol juga la dinàmica espacial en el procés de valorització-acumulació i en la pròpia supervivència del mode de producció? Quin tipus d’espais-llocs es creen i com? Com repercuteix sobre les formes de vida que es despleguen pel territori? Mitjançant quins agents, elements i quines estratègies? Quin paper hi juga l’urbanisme? És monopoli exclusiu de l’estat o és possible introduir dinàmiques comunitàries de producció espacials diferencials que puguin animar la transformació social? Es poden subvertir les lògiques de conquesta i colonització de l’espai? Hi ha exemples històrics, casos actuals? Molts interrogants que intentarem abordar durant el curs de forma col·lectiva amb algunes eines conceptuals, i a partir d’exemples pràctics, preguntant-nos de forma genèrica: si hi pot haver un urbanisme subversiu, o si tan sols és un oxímoron suggeridor?
Ara per ara, tot i que, aparentment, la victòria del capital és total, una de les paradoxes fonamentals del moment, és la incapacitat manifesta dels circuits d’acumulació per garantir la seva pròpia (re)producció, justament perquè topa amb els intents d’expropiar i colonitzar íntegrament la (re)producció social. Aquestes circumstàncies conjunturals poden obrir escenaris i generar oportunitats de lluita i transformació de cara a fer esclatar les contradiccions, activar el fre d’emergència, i assajar altres formes de producció de la vida i del territori.
Calendari
Les sessions del curs s’impartiran de forma presencial de 18 a 21h al Centre de Documentació dels Moviments Socials Mercè Grenzner. Bloc 11, porta 87. Can Batlló. Carrer Constitució, 19. La Bordeta/Sants, Barcelona.
Excepte les presentacions de llibre relacionades, en les quals s’indica que l’activitat és a La Comunal i la ruta pels barris dels Tres Turons.
PRESENTACIÓ DIJOUS 7 DE MARÇ |
[Sessió oberta i pública] |
Presentació de Contra lo común: una historia radical del urbanismo |
Álvaro Sevilla-Buitrago | La Comunal |
1ª SESSIÓ. 18H |
[Sessió del curs]
|
Introducció a l’economia política de l’espai i crítica a l’urbanisme capitalista.Recerca en curs: L’urbanisme revolucionari: l’Administració Popular Urbana (APU) |
Marc Dalmau Pere López Sánchez |
CEDOC Mercè Grenzner |
PRESENTACIÓ DISSABTE 6 D’ABRIL 12H |
[Sessió oberta i pública] |
Presentació-Vermut del llibre «L’Expropiació de la ciutat popular |
Marc Dalmau | La Comunal |
2ª SESSIÓ 18H |
[Sessió del curs] |
Ciutat i anarquisme |
Jere Kuzmanic | CEDOC Mercè Grenzner |
3ª SESSIÓ 18H |
[Sessió del curs] |
Urbanisme feminista | Marta Serra | CEDOC Mercè Grenzner |
4ª SESSIÓ DISSABTE 27 D’ABRIL 11H |
[Sessió oberta i pública] |
Ruta Pla Popular dels barris de Muntanya [11-13H] | Pla Popular dels barris de Muntanya |
Programa
Dijous 7 de març. Presentació
Presentació de Contra lo común: una historia radical del urbanismo
Amb Álvaro Sevilla-Buitrago. [Professor de Teoria Urbana a la Universitat Politècnica de Madrid]
El llibre proposa un recorregut al llarg de tres segles per la història de l’urbanisme des de la perspectiva de les oprimides. Analitza el paper estratègic que juga l’urbanisme en la reproducció social del capital, mitjançant diferents mecanismes com l’acumulació per despossessió, la privatització dels comuns o els processos de segregació, regeneració i gentrificació. Però també la naturalesa dicotòmica del conflicte urbà, la seva capacitat emancipadora per apropiar-se, reconstruir i reproduir espais diferencials aliens a la disciplina del valor. El treball de l’autor remarca de forma transversal una dualitat emergent que dilucida l’antagonisme entre la producció capitalista i l’apropiació popular de l’espai.
Dimecres 3 d’abril. 1º sessió. 18h
Introducció a l’economia política de l’espai
Amb Marc Dalmau Torvà [UPA-LCI]
Una introducció a la teoria crítica urbana que ens servirà per comprendre la importància de la producció social de l’espai per l’economia política del capitalisme contemporani, especialment focalitzada en les diferents estratègies de producció, mobilització, expropiació, sometiment i captura del valor del territori i les seves formes de vida. Estratègies com la gentrificació urbana, les tàctiques de degradació planificada i de mobilització forçada i els mecanismes de disciplinament de la població com les fronteres urbanes, l’explotació i l’estigmatització de poblacions senceres. La sessió ens servirà per articular una crítica a l’urbanisme capitalista, presentar el debat entre la ciutat i l’urbà, l’urbà i l’urbanisme, la producció versus l’apropiació de l’espai, per obrir vies cap a la reproducció de les resistències.
Un exemple d’urbanisme revolucionari: l’Administració Popular Urbana (APU)
Amb Pere López
Què va passar amb l’habitatge durant la revolució de 1936? Es va col·lectivitzar o municipalitzar? Com es gestionava i qui ho portava a terme? Quins conflictes o combats va generar? Quins funcionament tenia l’urbanisme revolucionari? Quines van ser les seves pràctiques i obres? De quins plantejaments partia? Compartirem esbossos d’una investigació inèdita i en curs sobre els resultats i els clars-obscurs del projecte urbà revolucionari entre 1936 i 1938.
[18-21h] Amb pausa a l’entremig
Dissabte 6 d'abril. Presentació del llibre “L’expropiació de la ciutat popular"
Presentació i vermut arrel de la publicació de “L’expropiació de la ciutat popular. La destrucció de la Colònia Castells de Barcelona” (Pol·len edicions, 2023) al pati de La Comunal
Amb Marc Dalmau (LCI, UPA)
Vine a celebrar i commemorar la memòria de la Colònia Castells.
Dimecres 17 d'abril. 2º sessió
Ciutat i anarquisme
amb Jere Kuzmanic [UPA, ETSAV]
Ha existit mai o existeix la possibilitat d’una ciutat diferent i diferencial? La sessió desenvolupa una perspectiva històrica de l’urbanisme com a camp influenciat per les idees i experiències anarquistes, en particular les idees protoecològiques de regionalistes i geògrafs anarquistes i després de l’urbanisme des de baix. Com es relacionen anarquisme i urbanisme? Hi ha espai per a l’acció directa en planificació i arquitectura? Què és l’ecologia social? Hi ha una perspectiva única de l’anarquisme sobre les ciutats? Intentarem respondre aquestes i altres preguntes que estan sobre la taula dels debats urbans i urbanístics actuals.
24 d'abril. 3º sessió. 18h
Urbanisme feminista
Amb Marta Serra [ETSAV]
Al llarg de la història de l’urbanisme occidental com a disciplina, les dones sempre han estat invisibilitzades i ocupant un lloc de subalternitat. Si existeix un urbanisme feminista, de quins principis i perspectives parteix, quins criteris i eines es poden articular per millorar l’espai urbà contemporani? Com podem situar la cura i la sostenibilitat de la vida al centre dels processos de decisió i transformació urbanística vigents? Com adoptar una mirada interseccional que ens permeti contemplar la relació entre vectors de discriminació? Podem intervenir sobre l’espai urbà per evitar les relacions de discriminació i explotació sistemàtiques sobre els cossos de les dones o sobre aquelles formes de vida no-normatives?
Dissabte 27 d'abril. Ruta pel Pla dels 3 Turons i els barris de Muntanya.11h
Ruta sobre l’autogestió del Pla popular i lluita pels casos afectades pel projecte del parc dels Tres Turons i els barris de Muntanya
Des de la UPA estem molt contentes de participar en tot el procés, impulsat per les veïnes afectades, de planificació popular dels Tres Turons i els barris de Muntanya. Per nosaltres, és la plasmació lògica i pràctica dels cursos i tallers de col·lectivització sobre estudis urbans i ciutat i anarquisme, que portem dinamitzant els darrers anys. Una de les línies estratègiques de la UPA és tenir una vocació orientada a la pràctica transformadora i col·lectiva, i el desplegament d’aquest pla n’és una mostra.
Selecció bibliogràfica
Bibliografía complementaria
- Mumford, Lewis. La cultura de las ciudades. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2017 [1970].
- Hall, Peter. Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1996.
- Wirth, Louis. «Urbanism as a Way of life». American Journal of Sociology, Vol. XLIV, núm. 1, 1938. [Wirth, Louis. «El urbanismo como modo de vida». Bifurcaciones, núm. 2, otoño 2005. [Traduïda per Víctor Sigal. Ediciones 3 (Buenos Aires, 1962)].
Lefebvre, henri. «De la ciudad a la sociedad urbana». En: La Revolución Urbana. Madrid. Alianza Editorial, 1976. pp. 7-28.
- Jacobs, Jane. «Usos de las aceras: seguridad». En: Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Capitán Swing, 2011 [1969]. pp. 55-82.
- Harvey, David «La compresión espacio-temporal y la condición posmoderna». En: Senderos del mundo. Madrid: Akal, 2018, pp. 139-167.
Smith, Neil. «Class struggle on avenue B». En: The new urban frontier. Gentrification and the revanchist city. New York: Routledge, 1996. Versión en castellano: [SMITH, NEIL. La nueva frontera urbana. Ciudad revanchista y gentrificación. Madrid: Traficantes de sueños, 2012].
Davis, mike «La ecología del miedo». En: Control Urbano. Más allá de Blade Runner. Barcelona: Virus editorial, 2020 [1992].
- Punt 6, Colectivo. «Fundamentos para construir una ciudad feminista». En: Urbanismo feminista. Barcelona: Virus editorial, 2019, pp. 153-195.
- Ward, Colin. «¿Quien debe urbanizar?». En: Anarquía en acción. La práctica de la libertad. Madrid: Enclave de libros, 2013, pp. 113-125.
- Miró, Ivan Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana. Barcelona. Icària editorial, 2018.
- Akuno, Kali «Build and Fight: The Program and Strategy of Cooperation Jackson». En: Akuno, Kali; Nangwaya, Ajamu Jackson Rising. The struggle for economic democracy and Black Self-Determination in Jackson, Mississippi. [on line: https://jacksonrising.pressbooks.com/front-matter/675-2/].
- laCol (coord.) Construir en col·lectiu. Barcelona: Pol·len editorial, 2018
Bauman, Zygmunt «Guerras por el espacio: informe de una carrera». En: La Globalización. Consecuencias Humanas. México D.F: FCE, 2003. pp. 39-72.
Caffentzis, George. «The future of the commons: neoliberalism’s plan B or the original disaccumulation of capital?». En: Ostrom, Elinor The Future of the Commons. Beyond Market failure and Government Regulation. London: The Institute of Economic Affairs, 2012.
Casellas, Antònia «Desarrollo urbano, coaliciones de poder y participación ciudadana en Barcelona: una narrativa desde la geografía crítica». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, nº 70, 2016. pp. 57-74.
Choay, Françoise. El urbanismo. Utopias y realidades. Barcelona: Lumen, 1976 [1965].
Davis, mike «La ecología del miedo». En: Control Urbano. Más allá de Blade Runner. Barcelona: Virus editorial, 2020 [1992].
De Certeau, Michel. «Andares de la ciudad». En: La invención de lo cotidiano 1. Artes de Hacer. México D.F: Universidad Iberoamericana, 2000 [1990]. pp. 103-142.
Delgado, Manuel «Morfología urbana y conflicto social». En: La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del “Modelo Barcelona”. Madrid: Catarata, 2007. pp. 129-175.
Engels, Friedrich. «La situación de la clase obrera en Inglaterra». En: Marx, Karl; Engels, Friedrich. Obras de Marx y Engels. OME 6, Barcelona: Crítica, 1978.
Hannerz, Ulf. Exploración de la ciudad. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1993.
Harvey, David. Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Madrid: Akal, 2007.
Harvey, David. Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI, 2007 [1973].
Harvey, David «Del gerencialismo al empresarialismo. La transformación de la gobernanza urbana en el capitalismo tardío». En: Senderos del mundo. Madrid: Akal, 2018, pp. 169.
Keller, Suzanne «El vecindario y relaciones de vecindad». En: El vecindario urbano. Una perspectiva sociológica. Madrid: Siglo XXI, 1975. pp. 22-55.
Lefebvre, Henri. La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing, 2013.
López, Pere «Acotar los espacios. Las Barcelonas de los barrios». En: Horacio Capel, geógrafo. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015, pp. 123-143.
Massey, Doreen. «Algunos tiempos de espacio». En: Albet, Abel; Benach, Núria. Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona: Icaria editorial, 2012, p.182-196.
Mayol, Pierre. «Habitar». En: De Certeau, Michel La invención de lo cotidiano 2. Habitar, cocinar. México D.F: Universidad Iberoamericana, 1999. pp. 3-12.
Mitchell, Don «The annihilation of Space by Law». En: The right to the city. Social Justice and the fight for public space. New York: The Guilford Press, 2003, pp. 161-194.
Mumford, Lewis. La ciudad en la historia Sus orígenes, transformaciones y perspectivas. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2012 [1961].
Park, Robert Ezra. La ciudad y otros ensayos de ecología urbana. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.
Remy, Jean; Voyé, Liliane. «Composición espacial y efectos sociales». En: La ciudad ¿Hacia una nueva definición? Gasteiz: Basarai, 2006.pp. 111- 124
Remy, Jean; Voyé, Liliane. «Métodos de apropiación». En: La ciudad ¿Hacia una nueva definición? Gasteiz: Basarai, 2006.pp. 125- 196.
Sassen, Saskia. «Open Source Urbanism». The New City Reader: A Newspaper Of Public Space, nº 15 Local, The Last Newspaper. New Museum of Contemporary Art, 6 de octubre de2010, 9 de enero de 2011.
Sennet, Richard. «El urbanita competente». En: Construir y habitar. Barcelona: Anagrama, 2019, pp. 249-293.
Smith, Neil. «Gentrification and uneven development». Economic Geography, 58 (2), 1982, p.139-155.
Smith, Neil. Desarrollo geográfico desigual. Madrid: Traficantes de Sueños, 2020 [1984].
Swyngedouw, Erik; Moulaert, Frank; Rodríguez, Arantxa. «Neoliberal urbanization in Europe: Large-Scale Urban Development Projects and the new urban policy». En: Brenner, Neil; Theodore, Nick (eds.) Spaces of neoliberalism. Urban restructuring in north America and western Europe. Oxford: Blackwell, 2002, p.195-229.
Turner, John F.C. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: Blume, 1977.
Turner, John FC. «El asentamiento ilegal: una arquitectura que funciona». En: Autoconstrucción. Por una autonomía del habitar. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2018, pp. 95-106.
Weber, Rachel «Extracting Value from the City: Neoliberalism and Urban Redevelopment». Antipode, 34 (3): 519-540, 2002.
Whyte, William H. «The Social Life of the street». En: City. Rediscovering the center. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. 2009 [1988].