Sota l’eclipsi històric del capitalisme contemporani, quan la realitat sovint es confon amb el mode de producció, el deliri tecno-distòpic d’un territori global hiperconnectat esdevé un escenari privilegiat pel comandament per coordinar-sincronitzar engranatges i garantir l’expropiació i privatització integral del producte social. En aquest context, les ciutats esdevenen nodes acceleradors dels fluxos del capital, plataformes d’intermediació d’extracció de valor mercantil-finançer del territori i d’explotació doble, tant dels recursos com de les formes de vida subalternitzades. No obstant, el projecte imperial topa constantment amb les limitacions i condicions materials i físiques del medi, del qual no és capaç d’emancipar-se, doncs el necessita per autoreproduir-se. El tecnocapitalisme financiaritzat, malgrat viure als núvols [de dades], precisa sempre tocar terra per realitzar-se plenament, necessita d’aglomeracions productives i de plataformes de distribució, de nusos i vies d’acceleració, de refugis i  de fronteres de valor. També és al territori on el dinamisme del capital ensopega amb les resistències més o menys disruptives i subreptícies que obstaculitzen el seu pas.

És per aquesta necessitat consubstancial de territorialitzar-se, que la metròpolis contemporània s’erigeix com un camp de batalla obert i en disputa, que oscil·la entre esdevenir un marc més o menys adequat per poder satisfer les necessitats humanes i desplegar una vida digna en comú; o bé, de forma antagònica, emergir com un medi per articular-se en vector essencial per a la territorialització, mobilització i activació dels circuits d’acumulació del capital. Dues formes d’entendre i (re)produir l’espai amb una relació complexa i dialèctica que confronten també concepcions diferenciades de formes de fer, de vida i de comunitat. D’una banda, el medi com a mitjà, font i recurs de col·lectivització social i mancomunió de capacitats; de l’altra, l’acondicionament del territori com a medi/atmosfera propicia per accelerar la circulació del capital, organitzar i assegurar la seva requisa. L’espai del (plus)valor d’ús vs. l’espai del (plus)valor de canvi, l’espai de l’apropiació vs. l’espai de la producció, l’espai per la vida en comú vs. l’espai per l’acumulació i el privilegi privat. És la dialèctica incessant, mitjançant el conflicte social, que conforma la producció del territori.

Ara bé, més enllà de les dicotomies, per aprendre i comprendre la complexitat dels processos urbans en curs, tornem a necessitar el començar a fer-nos preguntes: Com es produeix l’espai sota el capitalisme? Quin rol juga la dinàmica espacial en el procés de valorització-acumulació i en la pròpia supervivència del mode de producció? Quin tipus d’espais-llocs es creen i com? Com repercuteix sobre les formes de vida que es despleguen pel territori? Mitjançant quins agents, elements i quines estratègies? Quin paper hi juga l’urbanisme? És monopoli exclusiu de l’estat o és possible introduir dinàmiques comunitàries de producció espacials diferencials que puguin animar la transformació social? Es poden subvertir les lògiques de conquesta i colonització de l’espai? Hi ha exemples històrics, casos actuals? Molts interrogants que intentarem abordar durant el curs de forma col·lectiva amb algunes eines conceptuals, i a partir d’exemples pràctics, preguntant-nos de forma genèrica: si hi pot haver un urbanisme subversiu, o si tan sols és un oxímoron suggeridor?

Ara per ara, tot i que, aparentment, la victòria del capital és total, una de les paradoxes fonamentals del moment, és la incapacitat manifesta dels circuits d’acumulació per garantir la seva pròpia (re)producció, justament perquè topa amb els intents d’expropiar i colonitzar íntegrament la (re)producció social. Aquestes circumstàncies conjunturals poden obrir escenaris i generar oportunitats de lluita i transformació de cara a fer esclatar les contradiccions, activar el fre d’emergència, i assajar altres formes de producció de la vida i del territori.

Calendari

Les sessions del curs s’impartiran de forma presencial de 18 a 21h al Centre de Documentació dels Moviments Socials Mercè Grenzner. Bloc 11, porta 87. Can Batlló. Carrer Constitució, 19. La Bordeta/Sants, Barcelona.

Excepte les presentacions de llibre relacionades, en les quals s’indica que l’activitat és a La Comunal i la ruta pels barris dels Tres Turons.

Bibliografía complementaria

Bauman, Zygmunt «Guerras por el espacio: informe de una carrera». En: La Globalización. Consecuencias Humanas. México D.F: FCE, 2003. pp. 39-72.

Caffentzis, George. «The future of the commons: neoliberalism’s plan B or the original disaccumulation of capital?». En: Ostrom, Elinor The Future of the Commons. Beyond Market failure and Government Regulation. London: The Institute of Economic Affairs, 2012.

Casellas, Antònia «Desarrollo urbano, coaliciones de poder y participación ciudadana en Barcelona: una narrativa desde la geografía crítica». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, nº 70, 2016. pp. 57-74.

Choay, Françoise. El urbanismo. Utopias y realidades. Barcelona: Lumen, 1976 [1965].

Davis, mike «La ecología del miedo». En: Control Urbano. Más allá de Blade Runner. Barcelona: Virus editorial, 2020 [1992].

De Certeau, Michel. «Andares de la ciudad». En: La invención de lo cotidiano 1. Artes de Hacer. México D.F: Universidad Iberoamericana, 2000 [1990]. pp. 103-142.

Delgado, Manuel «Morfología urbana y conflicto social». En: La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del “Modelo Barcelona”. Madrid: Catarata, 2007. pp. 129-175.

Engels, Friedrich. «La situación de la clase obrera en Inglaterra». En: Marx, Karl; Engels, Friedrich. Obras de Marx y Engels. OME 6, Barcelona: Crítica, 1978.

Hannerz, Ulf. Exploración de la ciudad. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1993.

Harvey, David. Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Madrid: Akal, 2007.

Harvey, David. Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI, 2007 [1973].

Harvey, David «Del gerencialismo al empresarialismo. La transformación de la gobernanza urbana en el capitalismo tardío». En: Senderos del mundo. Madrid: Akal, 2018, pp. 169.

Keller, Suzanne «El vecindario y relaciones de vecindad». En: El vecindario urbano. Una perspectiva sociológica. Madrid: Siglo XXI, 1975. pp. 22-55.

Lefebvre, Henri. La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing, 2013.

López, Pere «Acotar los espacios. Las Barcelonas de los barrios». En: Horacio Capel, geógrafo. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015, pp. 123-143.

Massey, Doreen. «Algunos tiempos de espacio». En: Albet, Abel; Benach, Núria. Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona: Icaria editorial, 2012, p.182-196.

Mayol, Pierre. «Habitar». En: De Certeau, Michel La invención de lo cotidiano 2. Habitar, cocinar. México D.F: Universidad Iberoamericana, 1999. pp. 3-12.

Mitchell, Don «The annihilation of Space by Law». En: The right to the city. Social Justice and the fight for public space. New York: The Guilford Press, 2003, pp. 161-194.

Mumford, Lewis. La ciudad en la historia Sus orígenes, transformaciones y perspectivas. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2012 [1961].

Park, Robert Ezra. La ciudad y otros ensayos de ecología urbana. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.

Remy, Jean; Voyé, Liliane. «Composición espacial y efectos sociales». En: La ciudad ¿Hacia una nueva definición? Gasteiz: Basarai, 2006.pp. 111- 124

Remy, Jean; Voyé, Liliane. «Métodos de apropiación». En: La ciudad ¿Hacia una nueva definición? Gasteiz: Basarai, 2006.pp. 125- 196.

Sassen, Saskia. «Open Source Urbanism». The New City Reader: A Newspaper Of Public Space, nº 15 Local, The Last Newspaper. New Museum of Contemporary Art, 6 de octubre de2010, 9 de enero de 2011.

Sennet, Richard. «El urbanita competente». En: Construir y habitar. Barcelona: Anagrama, 2019, pp. 249-293.

Smith, Neil. «Gentrification and uneven development». Economic Geography, 58 (2), 1982, p.139-155.

Smith, Neil. Desarrollo geográfico desigual. Madrid: Traficantes de Sueños, 2020 [1984].

Swyngedouw, Erik; Moulaert, Frank; Rodríguez, Arantxa. «Neoliberal urbanization in Europe: Large-Scale Urban Development Projects and the new urban policy». En: Brenner, Neil; Theodore, Nick (eds.) Spaces of neoliberalism. Urban restructuring in north America and western Europe. Oxford: Blackwell, 2002, p.195-229.

Turner, John F.C. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: Blume, 1977.

Turner, John FC. «El asentamiento ilegal: una arquitectura que funciona». En: Autoconstrucción. Por una autonomía del habitar. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2018, pp. 95-106.

Weber, Rachel «Extracting Value from the City: Neoliberalism and Urban Redevelopment». Antipode, 34 (3): 519-540, 2002.

Whyte, William H. «The Social Life of the street». En: City. Rediscovering the center. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. 2009 [1988].