Curs d'Ecologia Política
Del 4 de novembre al 16 de desembre del 2021
Inscripcions
Inscipció normal 75€
Inscripció solidària 100€
Places becades a 0€
4 cursos a 250€
Procés d’inscripció
1. Omple el formulari amb les teves dades
2. Ingresa la quantitat de la teva inscripció al número de compte corrent ES5330250011791400132658 (Caixa d’Enginyers)
2. Envia a info@upa.cat el justificant de l’ingrés, i procedirem a matricular-te en el curs.
Per molt que insisteixin els models econòmics hegemònics, és indiscutible que la nostra societat està integrada en el món natural. Això pot semblar una obvietat avui en dia, quan els símptomes del canvi climàtic i la degradació ecològica ja són tangibles. Tanmateix, gran part del coneixement desenvolupat durant els darrers segles, i en conseqüència l’organització social i productiva a nivell global, es basen en la separació fictícia entre societat i natura. Els moviments socials no se’n lliuren, i tradicionalment han reproduït aquesta subjectivitat modernista que objectifica la natura. Prenem com a exemples les lluites dels miners per continuar l’extracció de carbó i mantenir els seus privilegis, o l’ecologisme conservacionista que en moltes ocasions ha causat la pèrdua de mitjans de subsistència a comunitats indígenes. El potencial emancipador d’aquests moviments es veu socavat per unes reivindicacions estretes de mires que només desplacen els problemes en comptes de tractar-los de soca-rel. És necessari, doncs, rebutjar dualismes caducs i apostar per una visió sistèmica de les interaccions societat-natura que ens permeti construir estructures heterogènies de poder popular des de la solidaritat i el suport mutu.
Amb aquest mòdul ens plantegem tres objectius principals. Per una banda, aprendre a identificar les influències del pensament economicista tant a nivell material (estructures socials i productives) com simbòlic (subjectivitats individuals i col·lectives). D’altra banda, desenvolupar una mirada crítica que ens permeti problematitzar aquestes influències i analitzar les seves conseqüències tant en el sistema-món com a les alternatives plantejades des de baix. I per últim, capacitar-nos per a la construcció d’alternatives emancipadores des d’una conceptualització natura-societat com a sistemes connectats i interdependents. Per a assolir aquests objectius, ens plantegem les diferents sessions com a una caixa d’eines teòriques on es presentaran moltes de les línies de pensament que l’ecologia política ha desenvolupat en les últimes dècades. Tanmateix, la nostra vocació no és merament teòrica, i una part important del curs estarà enfocada a presentar exemples pràctics que ens ajudin a pensar el potencial transformador d’aquests coneixements en la construcció d’alternatives populars.
El curs està estructurat en set sessions pensades com a espais interactius de coaprenentatge on es prioritzi el debat i el treball en grup. A les cinc primeres sessions es presentaran continguts definits prèviament, tal i com està detallat al programa. La sisena sessió està pensada per oferir una mirada introductòria a dos temes específics relacionats amb l’ecologia política. La particularitat és que seran les alumnes qui puguin triar el contingut d’aquesta sisena sessió d’entre una llista d’opcions com l’agroecologia, la sobirania energètica o l’ecologia política marina. La setena sessió serà la presentació dels treballs que les alumnes realitzaran durant el curs. Al llarg de les sessions animarem a les participants a escriure un article o gravar un podcast amb el recolzament de l’equip docent. Aquests treballs es presentaran i es debatran a la darrera sessió, i es compartiran al blog de la Universitat Popular Autogestionada (prèvia aprovació pels alumnes i docents).
Sessió 1: Introducció a l’Ecologia Política
Amb Borja Nogué
Dijous 4 de novembre de 18h a 20h a La Comunal
L’ecologia política presenta una visió crítica del canvi ambiental. Estudia les relacions metabòliques entre les societats i els seus entorns naturals, fixant-se en com les relacions de poder generen una repartició desigual dels costos i els beneficis derivats de la transformació de la naturalesa i de la seva producció social. Es tracta d’oferir una perspectiva radical sobre els conflictes ambientals: recontextualitzant-los en l’esfera de l’economia política per tal d’anar-ne a l’arrel. L’ecologia política és més un tipus d’investigació que la gent fa, tant dins com fora de les universitats i els centres de recerca, que no pas una disciplina acadèmica ben establerta.
Sessió 2: Afrontant el col·lapse: economia ecològica i decreixement
Amb Sergio Ruiz Cayuela.
Dijous 11 de novembre de 18h a 20h a La Comunal
En aquesta sessió farem una lectura crítica dels paradigmes econòmics convencionals des de l’economia ecològica. L’aportació més important d’aquest camp d’estudi relativament recent és mostrar la forta interdependència entre les activitats productives (i reproductives) i el món natural. D’aquí extraurem una conclusió tan òbvia com trencadora: si vivim en un planeta finit, el creixement infinit que planteja l’economia capitalista és una il·lusió. Així ens introduirem en les teories del decreixement que ens mostren la inevitabilitat del col·lapse. El repte, doncs, és decréixer de forma planificada. Un decreixement del metabolisme social tot mantenint els nivells de benestar. El decreixement, per tant, és un camp d’estudi transversal que transcendeix les teories econòmiques per plantejar noves formes d’habitar el món.
Sessió 3: Zones de sacrifici, justícia ambiental i ecologisme subaltern
Amb l’AAVV de Can Sant Joan i Sergio Ruiz Cayuela.
Dijous 18 de novembre de 18h a 20h a l’estació de RENFE Montcada Bifurcació
La reiterada utilització de criteris polítics en l’emplaçament d’infraestructures ha donat peu al que es coneix com a zones de sacrifici: àrees amb una densitat extremadament alta d’infraestructures nocives i que normalment estan habitades per comunitats subalternes. Tot i la seva manca de representació política, aquestes comunitats sovint han rebutjat el desenvolupament desigual que contamina els seus entorns i transforma els seus cossos en noves fronteres del capitalisme. En aquesta sessió coneixerem de primera mà el que s’ha caracteritzat com a conflictes de justícia ambiental o ecologisme subaltern. Les companyes de l’AAVV Can Sant Joan (Montcada i Reixac), ens parlaran de la seva lluita contra la incineració a la cimentera i per la dignificació del Rec Comtal.
Sessió 4: Desigualtats verdes, gentrificació i desenvolupament urbà
Amb Melissa García Lamarca.
Dijous 25 de novembre de 18h a 20h a La Comunal
Aquesta sessió examina com es generen les desigualtats urbanes verdes, analitzant com els nous desenvolupaments urbans, sovint orientats cap a objectius de ciutats «intel·ligents» i «resilients», força l’actuació en temes de medi ambient i no socials per a aparentment complir els objectius de sostenibilitat urbana. Per a experimentar els temes i fomentar la interacció, abans de la sessió proposarem a les alumnes que visitin un d’aquests dos llocs al Poblenou: l’eix verd Cristóbal de Moura (la naturalització del carrer dins del projecte 22@) o el Parc Diagonal Mar. Arrel d’aquesta experiència prèvia, encetarem un debat sobre desenvolupament urbà en general, incloent-hi l’habitatge, i els sentiments i impressions de les persones que utilitzen els espais.
Sessió 5: Una nova mirada al passat. La història ambiental i l’ecologia política
Amb Santiago Gorostiza.
Dijous 2 de desembre de 18h a 20h a La Comunal
L’estudi de la producció de les desigualtats i les relacions de poder que caracteritza l’ecologia política implica necessàriament una perspectiva històrica. En aquesta sessió s’introduiran les connexions entre l’ecologia política i la història ambiental, que estudia les relacions coevolutives entre els sistemes socials i els seus entorns. Més enllà de renovar la història social i política amb nous mètodes i temàtiques, la història ambiental pot ser un punt d’entrada per estudiar els impactes a llarg termini de les activitats extractives o il·luminar com es construeixen els riscos i vulnerabilitats socioambientals. A més, pot ser una eina per analitzar i deconstruir les diferents maneres en què la noció de “natura” ha estat utilitzada per diferents règims polítics al llarg del temps, així com per recuperar alternatives emancipadores enterrades en el passat.
Sessió 6: Perspectives
Dijous 9 de desembre de 18h a 20h a La Comunal
El programa d’aquesta sessió el definiran les alumnes del curs en funció dels seus interessos. L’equip docent presentarà algunes opcions com l’agroecologia, la sobirania energètica o l’ecologia política marina. Tanmateix, seran les alumnes en darrera instància qui decideixin els continguts i el format de la sessió.
Sessió 7: Presentació de treballs
Amb Sergio Ruiz Cayuela.
Dijous 16 de desembre de 18h a 20h a La Comunal
Aprofitarem la darrera sessió del mòdul per a presentar els treballs que, aquelles alumnes que ho desitgin, hauran anat desenvolupant al llarg de les sessions. Seran presentacions informals que puguin donar peu a debats enriquidors i a col·laboracions futures.
Professorat
Santiago Gorostiza
és investigador postdoctoral en el Centre d’Història de Sciences Po, a París. La seva recerca combina la història social i ambiental i s’ha centrat en el període de la guerra civil espanyola i el primer franquisme. Ha investigat, entre d’altres temes, la gestió urbana de l’aigua a Barcelona i Madrid durant la guerra civil espanyola i la militarització de la frontera dels Pirineus durant la dècada 1940. Forma part del col·lectiu editorial de la revista Ecología Política i va participar en la recerca i escriptura col·lectiva del llibre La forja solidària d’un barri portuari: la Barceloneta obrera i cooperativa (La Ciutat Invisible).
Sergio Ruiz Cayuela
és investigador doctoral al Rachel Carson Center de Munich i al Centre d’Agroecologia, Aigua i Resiliència de Coventry. La seva recerca analitza les formes que pren el comú en entorns urbans occidentals del segle XXI, i planteja estratègies per a la seva expansió com a forma d’organització social anticapitalista i emancipadora. Forma part del consell editorial d’Uneven Earth i és membre del grup Research & Degrowth.
Articles:
Melissa García Lamarca
Melissa (Mel) és investigadora postdoctoral en el Laboratori de Justícia Ambiental i Sostenibilitat Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca analitza les injustícies urbanes verdes i el dret a l’habitatge a nivell estructural i en la vida quotidiana les persones afectades, i com la lluita col·lectiva pot generar alternatives més igualitàries. Forma part del col·lectiu editorial del Radical Housing Journal i ha estat activista en el moviment per l’habitatge (PAH Barcelona, Obra Social Barcelona).
Articles:
Borja Nogué Algueró
Borja Nogué Algueró és investigador predoctoral en el grup de recerca sobre economia ecològica a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca tracta d’aplicar les teories i pràctiques del decreixement en l’àmbit marítim, especialment en el context mediterrani.