Curs de Bruixes: Història d'una cacera

Del 5 de maig de 2 de juny de 2026

Inscripcions

Inscripció normal 75 €

Inscripció solidària 100€

Places becades a 0€ [consultar disponibilitat a: info@upa.cat]

 

Procés d’inscripció

1. Omple el formulari amb les teves dades

2. Ingresa la quantitat de la teva inscripció al número de compte corrent ES5330250011791400132658 (Caixa d’Enginyers)

2. Envia a info@upa.cat el justificant de l’ingrés, i procedirem a matricular-te en el curs.

Bruixes; història d’una cacera

Aquest curs se centra en la persecució, produïda des dels inicis de l’Edat Moderna, de dones i homes que van buscar altres maneres de pensar, curar i actuar segons el que estava establert. Remeieres, bruixes, llevadores i rebels van ser acusades de bruixeria i sentenciades a mort. En l’Època Contemporània es van continuar arraconant a sectors de la població femenina, algunes van respondre l’autoexclusió i altres enarborant la bandera de la lluita social.

Encara que el curs tindrà una panoràmica europea, i en alguns aspectes, mundial, ens centrarem en els casos més importants ocorreguts en el territori català. Farem un estudi de l’ús de substàncies psicoactives al llarg del temps i de les herbes i setes dels nostres boscos.

Coordinació: Rodri Robledal (professor dels cursos Gaudir Universitat de Barcelona)

Totes les sessions es realitzaran en Aula 1 de La Comunal (Riera d’Escuder, 38, Barcelona), menys la quarta sessió que la farem passejant pel Baixador de Vallvidrera, de 18 a 20h.

Sessió 1. Obertura del curs i persecució de fetilleres a Europa.

Amb Silvia Federici i Rodri Robledal 

Dimarts 5 de maig de 2026 de 18h a 20h a La Comunal

Obertura del curs (Silvia Federici ONLINE)

La importància de conèixer la cacera de bruixes com a memòria i apoderament de la lluita contra el capitalisme i el patriarcat.

Persecució de fetilleres a Europa (Rodri Robledal)

A finals de l’edat mitjana i durant l’edat moderna, el poder va perseguir dones i homes que van buscar altres maneres de pensar i d’actuar segons l’establert. Curanderes, fetilleres, llevadores i rebels van ser acusades de bruixeria i sentenciades a mort. Fams, pestes i ruptures dels llaços comunals provocaren que les culpes es dirigissin cap a elles.

Sessió 2. La cacera de bruixes com a feminicidi. Dels casos històrics a la memòria oral i feminista.

Amb Núria Morelló

Dimarts 12 de maig de 2026 de 18h a 20h a La Comunal

A partir d’una mirada feminista i antropològica, s’explicaran les causes i els casos on les dones, els seus cossos i la seva sexualitat, van ser jutjades i sentenciades, així com les principals autoras que han explicat aquest procés d’arraconament de la dona.

Sessió 3. L’ús de substàncies psicoactives en la bruixeria (segles XV-XVII).

Amb Jordi Serra

Dimarts 19 de maig de 2026 de 18h a 20h a La Comunal

Nombroses evidències arqueològiques demostren que l’ésser humà ha consumit substàncies psicoactives des de la prehistòria. Als segles XV – XVII, es va assegurar que les suposades reaccions estrambòtiques de les “bruixes” eren productes del dimoni quan, possiblement, eren efectes produïts per la ingesta de determinats principis actius provinents del regne vegetal o animal.

Sessió 4. Itinerari per Collserola i històries locals relacionades amb la bruixeria.

Amb Rodri Robledal

Dimarts 26 de maig de 2026 de 18h a 20h a Baixador de Vallvidrera

Caminant pels boscos del Baixador de Vallvidrera, anirem coneixent històries sobre la cacera de bruixes a Catalunya, visitarem un parell d’indrets relacionats amb aquest fet, observant plantes medicinals i fent un cercle final per debatre la forma en que podem utilitzar els diferents continguts del curs per empoderar-nos enfront del capitalisme i el patriarcat.

Sessió 5. Visionaries, lliurepensadores i espiritistes. Dones pioneres de les lluites socials (1830-1931).

Amb Dolors Marin

Dimarts 2 de juny de 2026 de 18h a 20h a La Comunal

La crema d’esglésies i l’extensió de protestes, vagues, atemptats i pamflets propagandístics no hauria estat possible sense les generacions de dones lliurepensadores que van traduir i publicar llibres (de socialistes utòpics, espiritistes…) i es van associar per a pensar lliurement i educar a nens i nenes de forma antagònica a l’Església i l’Estat. Com en el passat, a aquestes dones també se les va arraconar i intentar silenciar.

Participants

Rodri Robledal

Coordinació

És professor dels cursos Gaudir a la Universitat de Barcelona, “Maleïdes, bruixes i arraconades” i “Proletaris indomables, anarquistes i guerrillers”. Vinculat a l’okupació i al moviment anticapitalista, en l’actualitat és redactor de la revista Ekintza Zuzena. Ha participat en llibres de ficció, còmics i assajos sobre moments insurreccionals, treball sexual i lluita social i és autor de Malditos de tierra y mar. Comunidades y resistencias contra la explotación colonial.

Silvia Federici

Filòsofa, historiadora, escriptora, activista feminista i professora emèrita del New College de la Universidad Hofstra de Nova York. Ha publicat, entre altres, Caliban i la bruixa: dones, cos i acumulació primitiva i Revolución en punto cero: trabajo doméstico, reproducción y luchas feministes. Actualment impulsa el col·lectiu https://memoriadelasbrujas.net/

Núria Morelló

Historiadora i antropòloga, doctora en Estudis Avançats en Antropologia Social (UB). Els seus temes de recerca es centren en les migracions agrícoles, laborals i transnacionals entre Catalunya i Colòmbia; l’extractivisme, el conflicte armat i la violència de gènere en territoris indígenes colombians, així com en la persecució històrica de dones acusades de bruixeria a Catalunya. És professora de Geografia i Història al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, professora de la UdL, membre del Grup d’Estudis sobre la Reciprocitat (UB) i membre de la Campanya Internacional per la Memòria de les Dones Acusades de Bruixeria.

Jordi Serra

Graduat en història per la UB i màster en Fitoteràpia per la UOC. Investigador, conferenciant i divulgador de la història de la bruixeria i de l’ús de substàncies psicoactives. Ha donat cursos i conferències en diversos casals de barri, centres cívics i a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En l’actualitat està donant un cicle de conferències envers “Les dones silenciades per la Història” i “Les dones en temps de guerra”. 

Dolors Marin

Historiadora i investigadora especialitzada en la història dels moviments socials europeus contemporanis (anarquisme, individualisme, neomalthusianisme, amor lliure…). Ha treballat com a documentalista i assessora en diversos projectes audiovisuals, com Viure la utopia, i ha comissariat exposicions en el Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona. Ha publicat una dotzena de llibres entre els que destaquen Espiritistes i lliurepensadores: dones pioneres en la lluita pels drets civils i Dones de foc: Internacionalistes a Catalunya (19361939).