La ciutat des de baix. Estudis Urbans I

Del 27 de gener al 18 de març del 2022

Places completes: si teniu interès en participar d’alguna sessió específica poseu-vos en contacte amb nosaltres a info@upa.cat

Inscripcions

Inscipció normal 75€
Inscripció solidària 100€

Places becades a 0€

4 cursos a 250€ 

Procés d’inscripció

1. Omple el formulari amb les teves dades

2. Ingresa la quantitat de la teva inscripció al número de compte corrent ES5330250011791400132658 (Caixa d’Enginyers) 

2. Envia a info@upa.cat el justificant de l’ingrés, i procedirem a matricular-te en el curs. 

Si ja des dels seus orígens, qualsevol ciutat sempre ha estat l’expressió d’una determinada concentració d’excedents, un cert node d’articulació de capital i de poder, a les ciutats globals contemporànies aquesta tendència no ha fet més que incrementar-se. L’anomenada globalització, a partir del foment de la mobilització competitiva interurbana –hipermobilitat de persones, de capitals, de sabers- i l’augment de la circulació de fluxos a escala global, ha repercutit en l’ofensiva neoliberal de les darreres dècades cap a la colonització i juxtaposició definitiva de capital i vida, conjugant-se, al seu torn, amb la generalització homogènia de la urbanització capitalista per tot el planeta. El capital, aparentment errabund i evanescent en la seva voluntat d’opacitat, necessita, no obstant, d’escales espacial-temporals per articular-se i realitzar-se, precisa d’anclatges i enclavaments especialitzats funcionalment, en els quals fixar les cadenes de valor globals. Requereix territorialitzar-se i desterritorialitzar-se, conquerir i sotmetre “llocs” a la seva lògica i a la disciplina del valor mitjançant el desenvolupament geogràfic desigual. És per aquest motiu que, avui més que mai, les ciutats i el territori apareixen com a vectors imprescindibles per la generació de plusvàlues i l’activació dels circuits d’acumulació. L’economia política del territori es confon, aleshores, amb els processos d’acumulació convencionals, en el què tot esdevé volàtil i especulatiu com les finances, excepte tot allò que colpeja els cossos i els seus ecosistemes: l’endeutament, la privatització de bens comuns, la polarització social, la vulnerabilització i explotació de les persones i la degradació/destrucció del territori. 

La intersecció d’agents i escales, àmbits de decisió i formes d’aglomeració, reverteix en la dificultat d’interpretació i llegibilitat dels processos urbans en curs. La comprensió adequada d’aquesta multiplicitat esdevé un dels principals reptes pels moviments socials urbans, i més, quan la diversitat (social, econòmica o cultural) es troca en desigualtat i injustícia social a causa de la fallida dels principals mecanismes de redistribució del producte social, i el conseqüent esclat implosiu de les contradiccions del capitalisme contemporani. Precisem construir nous sabers que escapin a la lògica fagocitadora del poder del comandament capitalista -sigui estatal o mercantil-, i ens ajudin a incorporar una nova mirada col·lectiva per aprofundir en les rimaies i els intersticis ja existents, per tal de construir formes de vida i de convivència diferencials, així com formes d’autoorganització que situïn la interdependència, la sostenibilitat col·lectiva i la justícia social al centre dels processos de (re)producció social de la vida.

Com podem subvertir l’aparentment inexorable gramàtica del capital? Pot l’urbanisme anar més enllà d’esdevenir una mera “educació capitalista de l’espai” com deien els situacionistes? Segueix essent l’urbà, com en el seu moment defensava Lefebvre, un camp potencialment revolucionari? Com podem fer “habitables” i dignes els nostres barris i pobles, sense sotmetre’ns al xantatge capitalista? Com s’articulen les resistències populars urbanes existents? Com incrementar-ne a potència? Quines alternatives socioespacials i socioeconòmiques han existit i existeixen? 

 

Totes les sessions del curs, si no s’indica el contrari al programa), s’impartiran de forma presencial a La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu del barri de Sants (Barcelona) els dijous de 18 a 20h .

Places completes: si teniu interès en participar d’alguna sessió específica poseu-vos en contacte amb nosaltres a info@upa.cat

Calendari

Totes les sessions es celebran a La Comunal: espai cooperatiu (Riera d’Escuder 38, Sants, Barcelona), si no s’indica el contrari.

PRESENTACIÓ
27 DE GENER
[Sessió oberta i pública]
Conferència d’obertura. Lewis Mumford o la causa perduda per la ciutat urbana moderna.
Josep Muntañola. Presentació amb Miquel Fernàndez  La Comunal
1ª SESSIÓ.
3 DE FEBRER
[Sessió del curs]
Urbanisme des de baix. Els orígens anarquistes de l’urbanisme del segle XX
Jose Luis Oyón La Comunal
2ª SESSIÓ
10 DE FEBRER
[Sessió del curs]
Introducció: la producció social de l’espai urbà. Fonaments de l’urbanisme capitalista
Marc Dalmau/Gabriela Navas La Comunal
[CINEMA-SEMINARI]
12 DE FEBRER
[Sessió oberta i pública]
La diversitat urbana: el barri com a espai d’apropiació de la vida quotidiana. Passi de documental “Citizen Jane”
[11h]  La Comunal
3ª SESSIÓ
17 DE FEBRER
[Sessió del curs]
L’economia política de la ciutat capitalista: Desenvolupament geogràfic desigual i gentrificació/Fronteres urbanes
Marc Dalmau/ Núria Benach La Comunal
[CINEMA-SEMINARI]
18 DE FEBRER
[Sessió oberta i pública]
Documental “Perifèria”. Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet. Dins el cicle «Cinema al barri»

 Presentació a càrrec de Montse Santolino

Amb Odei Etxearte (codirectora)/ Xavi i Jordi Valls

 

Lloc: Centre Municipal Florida Ana Díaz Rico (Plaça Blocs Florida, 15, B, 08905 L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona)
Hora: 17:00 h
Organitzat en col·laboració amb: Cinema al barri (La Florida-L’Hospitalet)

 

4ª SESSIÓ
24 FEBRER
[Sessió del curs]
Urbanisme feminista Blanca Valdivia La Comunal
5ª SESSIÓ
3 MARÇ
[Sessió del curs]
La reproducció social de la ciutat. Ecologia política/Habitatge/Comuns urbans

Melissa Garcia Lamarca/Sergio Ruiz
La Comunal
[RUTA]
5 MARÇ
[Sessió del curs]
Ruta/deriva pel 22@
Observatori p9 La Comunal
6ª SESSIÓ
10 MARÇ
[Sessió del curs]
Resistències i desercions populars a la metròpolis capitalista
Soco Perez i Pere López La Comunal
PRESENTACIÓ
11 DE MARÇ
[Sessió oberta i pública]
Presentació Quadern de formació popular. Les Estructures populars al moviment per l’habitatge català 
Comissió de formació dels grups d’habitatge La Comunal
7ª SESSIÓ
17 DE MARÇ
[Sessió del curs]
Cap a una ciutat Cooperativa.
Assaigs i alternatives urbanístiques a la metròpolis d’avui
Ivan Miró i Cristina Gamboa La Comunal

 

Programa

27 de gener. Conferència d’obertura del curs [acte obert i públic]

Lewis Mumford o la causa perduda per a la ciutat urbana moderna

Amb Josep Muntañola (Catedràtic UPC. President de la Real Academia de Belles Arts de Sant Jordi). Presenta Miquel Fernàndez (UPA, UAB).

De forma totalment incomprensible, l’obra de Lewis Mumford (1895-1990), amb un bagatge singular i enciclopèdic en camps diversos com la planificació urbana i la tecnologia, resta totalment oblidada pel camp acadèmic actual, i no figura en gairebé cap dels programes docents de les competències dedicades a l’estudi de l’entorn urbà. Per aquest motiu, des de la Universitat Popular Autogestionada (UPA) ens sembla adient donar-li un espai i retre-li un petit homenatge com a obertura del curs. Per fer-ho, tenim el plaer de comptar amb Josep Muntañola, professor d’arquitectura de dilatada experiència, que estudià i conegué de prop al mateix Mumford, i que hi mantingué una llarga correspondència.

3 de febrer. 1º sessió

Urbanisme des de baix. Els orígens anarquistes de l’urbanisme del segle XX

Amb Jose Luis Oyón (UPC).

Tothom sap que Ildefons Cerdà fou l’inventor del concepte d’urbanisme, però potser no es tan conegut que la seva concepció fou tan sols una més entre moltes d’altres perspectives d’ordenació urbana, aparegudes a la segona meitat del segle XIX per resoldre l’anomenada “qüestió social”. Amb una vocació compartida de millora del territori fruit de les conseqüències del procés d’industrialització, la naixent disciplina urbanística tanmateix oscil·la funambulísticament entre l’higienisme redemptorista i el punitivisme correctiu, entre les aspiracions d’emancipació de les classes populars -amb  per exemple, la millora dels habitatge i barris obrers- i la voluntat d’ordenar i “domesticar” la trama urbana sota els designis de la urbanització i desenvolupament del capital. Aquesta dicotomia quasi gairebé sempre caigué i s’inclinà cap a la segona de les opcions, però aquest fet no ens pot portar a oblidar l’existència i pervivència de les primeres, a l’hora d’explicar les ciutats actuals.

10 de febrer. 2º sessió

La producció social de l’espai urbà. Fonaments de l’urbanisme capitalista

Amb Gabriela Navas (Antiarq-OACU) i Marc Dalmau (LCI, UPA)

Sessió d’introducció a la teoria urbana, des de les primeres lectures socioantropològiques de l’espai urbà dels representants de l’Escola de Xicago, fins a l’emergència i “triomf” de l’urbanisme funcionalista. Des de les aportacions de Mumford i Jane Jacobs fins al desenvolupament de la crítica marxista al mode de producció de les ciutats de Lefebvre, Castells i Harvey durant la convulsa i decisiva dècada de 1960-70. El recorregut ens servirà per presentar el debat entre la ciutat i l’urbà, la producció vers l’apropiació de l’espai, que tindrà lloc durant la sessió audiovisual posterior.

12 de febrer [CINEMA-SEMINARI DE DEBAT]

La diversitat urbana: el barri com a espai d’apropiació de la vida quotidiana

Passi de documental “Citizen Jane” i debat al voltant de la seva mirada i intervenció a la ciutat. 11h [La Comunal]

Image

17 de febrer. 3º sessió

L’economia política de la ciutat capitalista: Desenvolupament geogràfic desigual i gentrificació

Amb Marc Dalmau (LCI, UPA) i Núria Benach (Espais Crítics)

Principals mecanismes d’articulació de l’economia política del territori i l’estudi de les dinàmiques contemporànies d’estructuració urbana. Focalització sobre les diferents estratègies de producció, expropiació, sometiment i captura del territori i les seves formes de vida com la gentrificació o la degradació planificada, les tàctiques de mobilització forçada i els mecanismes de disciplinament de la població com les fronteres urbanes i l’estigmatització de poblacions senceres.

18 de febrer [CINEMA-SEMINARI DE DEBAT] [acte obert i públic]

Presentació, passi i debat del documental “Perifèria”, sobre el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet.

Dins el Cicle: Cinema al barri

Presentació a càrrec de Montse Santolino

Amb Odei Etxearte (codirectora del documental) i Xavier i Jordi Valls

Lloc: Centre Municipal Florida Ana Díaz Rico (Plaça Blocs Florida, 15, B, 08905 L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona)
Hora: 17:00 h

Més informacio a: Cinema al barri Febrer

24 de febrer. 4ª sessió

Urbanisme feminista

Amb Blanca Valdivia (Col·lectiu punt6)

Si existeix un urbanisme feminista, de quins principis i perspectives parteix, quins criteris i eines es poden articular per millorar l’espai urbà contemporani? Com podem situar la cura i la sostenibilitat de la vida al centre dels processos de decisió i transformació urbanística vigents? Com adoptar una mirada interseccional que ens permeti contemplar la relació entre vectors de discriminació? Podem intervenir sobre l’espai urbà per evitar les relacions de discriminació i explotació sistemàtiques sobre els cossos de les dones o sobre aquelles formes de vida no-normatives?

3 de març. 5ª sessió

La reproducció social de la ciutat. Ecologia política, habitatge i Comuns urbans

Amb Melissa Garcia-Lamarca (BCNUEJ, UAB) / Sergio Ruiz Cayuela(UPA)

Més enllà de la producció ampliada del capital, com funciona la (re)producció social del mateix, i per tant com operen les seves formes de transformació i subversió? Com interactuen les poblacions amb el seu entorn (des de l’habitacle a la intempèrie)? Quines experiències o perspectives podem adoptar per portar-nos més enllà de les formes capitalistes d’interpretació de l’experiència i de colonització dels béns comuns?

3 de març. 5ª sessió

Ruta/deriva pel 22@

Amb Albert Valencia (Observatori dels barris del P9).

Barri proletari de la primera perifèria barcelonina en procés de captura per part de les lògiques dels circuits de l’economia global, entre la tematització productiva i la turistificació intensiva. Encara sobta la capacitat de resistència de bona part de la seva població a les dinàmiques predadores del capital, impulsades des del lideratge i l’assumpció del risc de la inversió de les administracions públiques, en una demostració de la deriva del obsolet model Barcelona

10 de març. 6ª sessió

Resistències populars i desercions a la metròpolis capitalista

Amb Soco Perez (UB) i Pere López

Migracions i apropiacions insòlites, processos de resistència, significació i dignificació del territori. Existeixen desercions al procés colonitzador del territori per part del capital? Des de la resistència quotidiana de les formes de vida sobre el territori fins a les formes alternatives d’agregació i autoorganització d’oposició al capital.

11 de març. [Presentació pública i oberta]

Presentació del Quadern de formació popular. Les Estructures populars al moviment per l’habitatge català

Comissió de formació dels Grups d’habitatge

La presentació d’aquesta guia sobre la labor i les estructures populars del moviment per l’habitatge digne és una mostra representativa d’una de les labors i tasques més importants i significatives que s’estan produint en els darrers temps. Partint de l’autoorganització, l’autoformació i l’empoderament comunitari de les pròpies afectades, les pràctiques i experiències del moviment per l’habitatge constitueix en el seu exemple i diversitat un model d’aprenentatge estratègic clau pel futur dels moviments sociopolítics catalans.

17 de març. 7ª sessió

Cap a una ciutat Cooperativa? Assaigs i alternatives urbanístiques a la metròpolis d’avui. L’habitatge cooperatiu.

Amb Ivan Miró (LCI) i  Cristina Gamboa (Lacol)

És possible construir altres formes d’aglomeració econòmica alternatives al capital sobre el territori? Com organitzar barris cooperatius en una ciutat cooperativa des dels intersticis del model de desenvolupament capitalista hegemònic? Analitzarem exemples territorials, projectes concrets de desplegament d’autogestió econòmica i d’ecosistemes locals cooperatius. Presentarem, així mateix, l’habitatge cooperatiu en cessió d’us, les seves potencialitats i mancances. 

Selecció bibliogràfica

Bibliografía complementaria

  1. Mumford, Lewis. La cultura de las ciudades. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2017 [1970].
  2. Hall, Peter. Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1996.
  3. Wirth, Louis. «Urbanism as a Way of life». American Journal of Sociology, Vol. XLIV, núm. 1, 1938. [Wirth, Louis. «El urbanismo como modo de vida». Bifurcaciones, núm. 2, otoño 2005. [Traduïda per Víctor Sigal. Ediciones 3 (Buenos Aires, 1962)].
    Lefebvre, henri. «De la ciudad a la sociedad urbana». En: La Revolución Urbana. Madrid. Alianza Editorial, 1976. pp. 7-28.
  1. Jacobs, Jane. «Usos de las aceras: seguridad». En: Muerte y vida de las grandes ciudades. Madrid: Capitán Swing, 2011 [1969]. pp. 55-82.
  2. Harvey, David «La compresión espacio-temporal y la condición posmoderna». En: Senderos del mundo. Madrid: Akal, 2018, pp. 139-167.
    Smith, Neil. «Class struggle on avenue B». En: The new urban frontier. Gentrification and the revanchist city. New York: Routledge, 1996. Versión en castellano: [SMITH, NEIL. La nueva frontera urbana. Ciudad revanchista y gentrificación. Madrid: Traficantes de sueños, 2012].
    Davis, mike «La ecología del miedo». En: Control Urbano. Más allá de Blade Runner. Barcelona: Virus editorial, 2020 [1992].
  1. Punt 6, Colectivo. «Fundamentos para construir una ciudad feminista». En: Urbanismo feminista. Barcelona: Virus editorial, 2019, pp. 153-195. 
  2. Ward, Colin. «¿Quien debe urbanizar?». En: Anarquía en acción. La práctica de la libertad. Madrid: Enclave de libros, 2013, pp. 113-125.
  3. Miró, Ivan Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana. Barcelona. Icària editorial, 2018.
  4. Akuno, Kali «Build and Fight: The Program and Strategy of Cooperation Jackson». En: Akuno, Kali; Nangwaya, Ajamu Jackson Rising. The struggle for economic democracy and Black Self-Determination in Jackson, Mississippi. [on line: https://jacksonrising.pressbooks.com/front-matter/675-2/].
  5. laCol  (coord.) Construir en col·lectiu. Barcelona: Pol·len editorial, 2018

Bauman, Zygmunt «Guerras por el espacio: informe de una carrera». En: La Globalización. Consecuencias Humanas. México D.F: FCE, 2003. pp. 39-72.

Caffentzis, George. «The future of the commons: neoliberalism’s plan B or the original disaccumulation of capital?». En: Ostrom, Elinor The Future of the Commons. Beyond Market failure and Government Regulation. London: The Institute of Economic Affairs, 2012.

Casellas, Antònia «Desarrollo urbano, coaliciones de poder y participación ciudadana en Barcelona: una narrativa desde la geografía crítica». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, nº 70, 2016. pp. 57-74.

Choay, Françoise. El urbanismo. Utopias y realidades. Barcelona: Lumen, 1976 [1965].

Davis, mike «La ecología del miedo». En: Control Urbano. Más allá de Blade Runner. Barcelona: Virus editorial, 2020 [1992].

De Certeau, Michel. «Andares de la ciudad». En: La invención de lo cotidiano 1. Artes de Hacer. México D.F: Universidad Iberoamericana, 2000 [1990]. pp. 103-142.

Delgado, Manuel «Morfología urbana y conflicto social». En: La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del “Modelo Barcelona”. Madrid: Catarata, 2007. pp. 129-175.

Engels, Friedrich. «La situación de la clase obrera en Inglaterra». En: Marx, Karl; Engels, Friedrich. Obras de Marx y Engels. OME 6, Barcelona: Crítica, 1978.

Hannerz, Ulf. Exploración de la ciudad. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1993.

Harvey, David. Espacios del capital. Hacia una geografía crítica. Madrid: Akal, 2007.

Harvey, David. Urbanismo y desigualdad social. Madrid: Siglo XXI, 2007 [1973].

Harvey, David «Del gerencialismo al empresarialismo. La transformación de la gobernanza urbana en el capitalismo tardío». En: Senderos del mundo. Madrid: Akal, 2018, pp. 169.

Keller, Suzanne «El vecindario y relaciones de vecindad». En: El vecindario urbano. Una perspectiva sociológica. Madrid: Siglo XXI, 1975. pp. 22-55.

Lefebvre, Henri. La producción del espacio. Madrid: Capitán Swing, 2013.

López, Pere «Acotar los espacios. Las Barcelonas de los barrios». En: Horacio Capel, geógrafo. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015, pp. 123-143.

Massey, Doreen. «Algunos tiempos de espacio». En: Albet, Abel; Benach, Núria. Doreen Massey. Un sentido global del lugar. Barcelona: Icaria editorial, 2012, p.182-196.

Mayol, Pierre. «Habitar». En: De Certeau, Michel La invención de lo cotidiano 2. Habitar, cocinar. México D.F: Universidad Iberoamericana, 1999. pp. 3-12.

Mitchell, Don «The annihilation of Space by Law». En: The right to the city. Social Justice and the fight for public space. New York: The Guilford Press, 2003, pp. 161-194.

Mumford, Lewis. La ciudad en la historia Sus orígenes, transformaciones y perspectivas. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2012 [1961].

Park, Robert Ezra. La ciudad y otros ensayos de ecología urbana. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999.

Remy, Jean; Voyé, Liliane. «Composición espacial y efectos sociales». En: La ciudad ¿Hacia una nueva definición? Gasteiz: Basarai, 2006.pp. 111- 124

Remy, Jean; Voyé, Liliane. «Métodos de apropiación». En: La ciudad ¿Hacia una nueva definición? Gasteiz: Basarai, 2006.pp. 125- 196.

Sassen, Saskia. «Open Source Urbanism». The New City Reader: A Newspaper Of Public Space, nº 15 Local, The Last Newspaper. New Museum of Contemporary Art, 6 de octubre de2010, 9 de enero de 2011.

Sennet, Richard. «El urbanita competente». En: Construir y habitar. Barcelona: Anagrama, 2019, pp. 249-293.

Smith, Neil. «Gentrification and uneven development». Economic Geography, 58 (2), 1982, p.139-155.

Smith, Neil. Desarrollo geográfico desigual. Madrid: Traficantes de Sueños, 2020 [1984].

Swyngedouw, Erik; Moulaert, Frank; Rodríguez, Arantxa. «Neoliberal urbanization in Europe: Large-Scale Urban Development Projects and the new urban policy». En: Brenner, Neil; Theodore, Nick (eds.) Spaces of neoliberalism. Urban restructuring in north America and western Europe. Oxford: Blackwell, 2002, p.195-229.

Turner, John F.C. Vivienda, todo el poder para los usuarios: hacia la economía en la construcción del entorno. Madrid: Blume, 1977.

Turner, John FC. «El asentamiento ilegal: una arquitectura que funciona». En: Autoconstrucción. Por una autonomía del habitar. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2018, pp. 95-106.

Weber, Rachel «Extracting Value from the City: Neoliberalism and Urban Redevelopment». Antipode, 34 (3): 519-540, 2002.

Whyte, William H. «The Social Life of the street». En: City. Rediscovering the center. Philadelphia: University of Pennsylvania Press. 2009 [1988].