Curs Música amb Pensament Crític

Del 2 al 23 de febrer del 2024

Inscripcions:

Inscripció normal 60 €

Inscripció solidària 85 €

Places becades a 0€ [consultar disponibilitat a: info@upa.cat]

 

Procés d'inscripció

 

1. Omple el formulari amb les teves dades

2. Ingresa la quantitat de la teva inscripció al número de compte corrent ES5330250011791400132658 (Caixa d’Enginyers) 

3. Envia a info@upa.cat el justificant de l’ingrés, i procedirem a matricular-te en el curs

“El tiempo nunca se acaba
contra los oídos sordos: a vueltas sobre lo silenciado
samplers en resistencia
músicas sospechosas como epistemología decolonial”

Amb aquest curs de quatre sessions es vol obrir un espai de reflexió, escolta i debat a través de la música. Es proposa pensar la música com a medi per a la creació de coneixement i com a lloc des del qual postular discursos crítics.

Objectius:

  1. Pensar la música des de preguntes i perspectives diverses, de manera participativa.
  2. Aprendre a pensar fora dels «ismes» i «anti-ismes».
  3. Generar preguntes fora de les categories pàtria, família i propietat.
  4. Generar coneixement transversal i experiencial de manera col·lectiva i situat.

Coordinació: Sarah Ardite

Totes les sessions s’impartiran de forma presencial a La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu (Riera d’Escuder 38, Sants, Barcelona) de 19 a 20.30h.

[Castellano]

“El tiempo nunca se acaba
contra los oídos sordos: a vueltas sobre lo silenciado
samplers en resistencia
músicas sospechosas como epistemología decolonial”

Con este curso de cuatro sesiones se pretende abrir un espacio de reflexión, escucha y debate a través de la música. Se propone pensar la música como medio para la creación de conocimiento y como lugar desde el cual postular discursos críticos.

Objetivos:

  1. Pensar la música desde preguntas y perspectivas diversas, de forma participativa.
  2. Aprender a pensar fuera de los “ismos” y “anti-ismos”.
  3. Generar preguntas fuera de las categorías patria, familia y propiedad.
  4. Generar conocimiento transversal y experiencial de forma colectiva y situada.

Coordinación: Sarah Ardite

Todas las sesiones se impartirán de forma presencial en La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu (Riera d’Escuder, 38, Sants, Barcelona) de 19 a 20.30h.

PROGRAMA

Sessió 1. El temps mai s’acaba.

Amb Adriano Galante
Divendres 2 de febrer de 2024 de 19 h a 20.30h a La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu

En aquesta sessió es proposa parlar i escoltar sobre el temps en la música: com el gestionem, com l’entenem, com afecta a la música i en tot el que participa en ella, des de perspectives diverses abstractes i múltiples. Es compartiran experiències que ha viscut i pensat l’Adriano Galante.

 

El temps i la música mai s’acaben! Quants anys es pot tocar la mateixa cançó? Com envelleix un disc? Quant de temps es necessita per a apreciar una música que no t’agrada? I per al contrari? Per què tendeixen a semblar antigues les bandes que no generen contingut? I les que gairebé no usen internet, com formen part del present? I les que deixen de publicar discos o les que paren de tocar en directe? Per què acaba una gira per a què pugui començar una altra? Podria un sol concert durar un any sencer? Com seria? Quant durarien els aplaudiments? A què sonaria una música que es gravés durant tota una vida?

Sessió 2. Contra les orelles sordes : a voltes amb allò silenciat.

Amb Marina Hervás
Divendres 9 de febrer de 2024 de 19 a 20.30h a La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu 

En aquesta sessió es proposa pensar formes alternatives de ser i estar en la música. Encara que escoltem sempre, ja que les orelles  tenen parpelles, escoltem tot igual? Volem i podem escoltar-ho tot? Qui, què i com queda fora d’allò audible? Podem pensar des de les orelles ? Es reflexionarà sobre la música fora de l’expectativa masculina de l’escoltar i  també s’analitzarà allò Queer a la música. Amb el pensament d’Adriana Cavarero en l’horitzó, parlarem del que no és neutral en el fet sonor.

Sessió 3. Samplers en resistència/ Músiques urbanes, l'últim abisme

Amb Rodrigo Laviña / Nando Cruz
Divendres 16 de febrer de 2024 de 19 a 20.30h a La Comunal. Espai Cultural Cooperatiu

En aquesta sessió s’explorarà la ciutat com a punt de trobada de persones d’orígens diversos i com la interacció entre elles genera noves formes d’expressió musical. Es combinara aquesta idea amb la del desenvolupament tecnològic que l’acompanya, amb l’aparició dels samplers, la democratització de la música (home-studio) i l’impacte del seu resultat sobre la música moderna. La hiphopització global. La ciutat, punt de trobada i democratitzador cultural.

Músiques urbanes, l’últim abisme – Nando Cruz 

Pocs gèneres han obert una escletxa tan insalvable entre els desitjos del jovent i la mirada dels adults. O això sembla. És realment així? Tan agosarades són les cançons d’avui dia? Comparades amb quines altres? I per què?

 

Cada generació té la seva música, el llenguatge sonor i els codis estètics i verbals que millor el permet relacionar-se amb els seus iguals i distingir-se de les generacions que el precedeixen. La música és un element cohesionador, sí, però també sol ser un factor diferencial que ens separa per sempre més.

 

De músiques urbanes n’hi ha hagut sempre o, com a mínim, n’hi ha des que existeixen les ciutats. Però sota aquesta nomenclatura, creada als Estats Units el 1974 per un locutor de ràdio, s’amaga una mirada estigmatitzadora.

En aquesta sessió mirarem de posar en context aquest fenomen. Més que oferir una mirada crítica sobre les músiques urbanes, la intenció és desenvolupar una mirada crítica sobre la nostra mirada crítica envers aquestes músiques urbanes. El repte, al cap i a la fi, és posar en dubte allò que mai posem en dubte: el nostre gust.

Sessió 4. 'Músicas sospechosas' com a epistemologia decolonial.

Amb Sarah Ardite
Divendres 23 de febrer de 2024 de 19 a 20.30h a La Comunal. Espai Cooperatiu

Prenent la música com a mitjà de creació i transmissió de coneixement en el sud global, ens preguntem: Quin transcendència epistemològica tindria el fet de reconèixer allò musical, en la seva qualitat d’expressió sonora diferent de la verbal, com un llenguatge des del que és possible pensar i postular discursos crítics? Debatrem com s’ha creat la idea de “l’altre» des de la negació de les seves músiques, i ens acostarem a la teoria de l’escolta com a camp de coneixement des d’on treballar la diferència i l’alteritat, contribuint així, a la desconstrucció dels discursos neocolonials.

_____

Sesión 1. El tiempo nunca se acaba.

Con Adriano Galante
Viernes 1 de febrero de 2024 de 19 a 20.30h en La Comunal. Espai Cooperatiu

En esta sesión se propone hablar y escuchar sobre el tiempo en la música: cómo lo gestionamos, cómo lo entendemos y cómo afecta en la música y en todo el que participa en ella, desde perspectivas diversas abstractas y múltiples. Se compartirán experiencias que ha vivido y pensado Adriano Galante.

 

¡El tiempo y la música nunca se acaban! ¿Cuántos años se puede tocar la misma canción? ¿Cómo envejece un disco? ¿Cuánto tiempo se necesita para apreciar una música que no te gusta? ¿Y para lo contrario? ¿Por qué tienden a parecer antiguas las bandas que no generan contenido? Y las que casi no usan internet, ¿cómo forman parte del presente? ¿Y las que dejan de publicar discos o las que paran de tocar en directo? ¿Por qué termina una gira para que pueda empezar otra? ¿Podría un solo concierto durar un año entero? ¿Cómo sería? ¿Cuánto durarían los aplausos? ¿A qué sonaría una música que se grabará durante toda una vida?

Sesión 2. Contra los oídos sordos: a vueltas sobre lo silenciado.

Con Marina Hervás
Viernes 9 de febrero de 2024 de 19 a 20.30h en la Comunal. Espai Cooperatiu

En esta sesión, se propone pensar formas alternativas de ser y estar en la música. Aunque escuchamos siempre, pues los oídos no tiene párpados, ¿escuchamos todo igual? ¿Queremos y podemos escucharlo todo? ¿Quién, qué y cómo queda fuera de lo audible?¿Podemos pensar desde los oídos? Se reflexionará sobre lasica fuera de la expectativa masculina del oír y también se analizará lo Queer en la música. Con el pensamiento de Adriana Cavarero en el horizonte, hablaremos de lo que no es neutral en lo sonoro.

Sesión 3. Samplers en resistencia/ Músicas urbanas, el último abismo

Con Rodrigo Laviña / Nando Cruz 
Viernes 16 de febrero de 2024 de 19 a 20.30h en la Comunal. Espai Cooperatiu

En esta sesión se explorará la ciudad como punto de encuentro de personas de orígenes diversos y como la interacción entre ellas genera nuevas formas de expresión musical. Se combinará esta idea con la del desarrollo tecnológico que lo acompaña, con la aparición de los samplers, la democratización de la música (hombre-studio) y el impacto de su resultado sobre la música moderna. La hiphopització global. La ciudad, punto de encuentro y democratizador cultural.

Músicas urbanas, el último abismo – Nando Cruz 

Pocos géneros han abierto una rendija tan insalvable entre los deseos de la juventud y la mirada de los adultos. O esto parece. ¿Es realmente así? ¿Tan osadas son las canciones de hoy en día? ¿Comparadas con qué otras? Y ¿por qué?

Cada generación tiene su música, el lenguaje sonoro y los códigos estéticos y verbales que mejor lo permite relacionarse con sus iguales y distinguirse de las generaciones que lo preceden. La música es un elemento cohesionador, sí, pero también suele ser un factor diferencial que nos separa por siempre más.

De músicas urbanas ha habido siempre o, como mínimo, hay desde que existen las ciudades. Pero bajo esta nomenclatura, creada en los Estados Unidos el 1974 por un locutor de radio, se esconde una mirada estigmatizadora.

En esta sesión miraremos de poner en contexto este fenómeno. Más que ofrecer una mirada crítica sobre las músicas urbanas, la intención es desarrollar una mirada crítica sobre nuestra mirada crítica hacia estas músicas urbanas. El reto, al fin y al cabo, es poner en entredicho aquello que nunca ponemos en entredicho: nuestro gusto.

Sesión 4. Músicas sospechosas como epistemología decolonial.

Con Sarah Ardite
Viernes 23 de febrero de 2024 de 19 a 20.30h en la Comunal. Espai Cooperatiu

Tomando la música como medio de creación y transmisión de conocimiento en el sur global, nos preguntamos: ¿Qué alcances epistemológicos tendría el hecho de reconocer lo musical, en su calidad de expresión sonora distinta de la verbal, como un lenguaje desde el cual es posible pensar y postular discursos críticos? Debatiremos cómo se ha creado la idea del “otro” desde la negación de sus músicas, y nos acercaremos a la teoría de la escucha como campo de conocimiento desde donde trabajar la diferencia y la alteridad, contribuyendo así, a la deconstrucción de los discursos neocoloniales.

 

 

PARTICIPANTS

Sarah Ardite

Coordinació

Filòsofa i selectora musical, és l’editora de Músicas Sospechosas, un projecte multifòrmic, des d’on investiga la música com a eina de producció de coneixement radical i pensament crític. Escriu per a In and Out Jazz i Afribuku, entre altres. Col·labora amb el Centre Cultural Albareda (comissària de Musicalment Parlant i Àfrica és el ritme del món), amb la Xarxa de Biblioteques de la ciutat de Barcelona (Sintonies Narratives, Music Spy Club), amb La Taula de les Dones, amb Contrabanda FM, Más allá de la Bossa Nova radio show, el festival L’Altaveu, Radio Gladys Palmera, FICAB, Say it Loud, Panafrican Space Station, Radio Relativa, entre altres. És membre del col·lectiu de selectores musicals Kimbara Colective. Escriu cròniques i entrevistes musicals per Fmm de Sines (Portugal) i Tànger Jazz Fest (Marroc) Imparteix tallers per a adolescents i col·lectius als marges, per aprendre a pensar i escoltar a través de la música de manera col·lectiva.
 
 
_____
 

Filósofa y selectora musical, es la editora de Músicas Sospechosas, un proyecto multifórmico, desde donde investiga la música como herramienta de producción, conocimiento radical y pensamiento crítico. Escribe para In and Out Jazz y Afribuku, entre otros. Colabora con el Centro Cultural Albareda (comisaria de Musicalmente Hablando y África es el ritmo del mundo), con la Red de Bibliotecas de la ciudad de Barcelona (Sintonías Narrativas, Music Spy Club), con La Tabla de las Mujeres, con Contrabanda FM, Más allá de la Bossa nova radio show, el festival El Altavoz, Radio Gladys Palmera, FICAB, Say it Loud, Panafrican Space Station, Radio Relativa, entre otras. Es miembro del colectivo de selectoras musicales Kimbara Colective. Escribe crónicas y entrevistas musicales por Fmm de Sines (Portugal) y Tánger Jazz Fest (Marruecos) Imparte talleres para adolescentes y colectivos a los márgenes, para aprender a pensar y escuchar a través de la música de manera colectiva.

Adriano Galante

Adriano Galante és cantant, fundador i músic del col·lectiu d’acció sonora, performance i cançó lliure Seward. Des de 2005, Galante ha trobat el seu lloc en la intersecció entre la creació col·lectiva, la interpretació interdisciplinar el pensament crític, la gestió comunitària i la curaduría artística. Ha col·laborat amb artistes com Núria Giménez Lorang, Javier Gallego, Sara Fontán, Jordi Oriol, Denise Duncan, Marc Vilanova, Sílvia Pérez Cruz, Txalo Toloza, Andrea Soto, B1N0, Adriana Vila, Za, Marina Herlop, Adrián Vega, Pol Batlle, Alba G. Corral, Refree i Judit Neddermann.

Recentment, ha publicat el seu primer disc en solitari, Toda una alegría, amb col·laboracions amb Ana Tijoux, Rita Payés o Sílvia Pérez Cruz, entre altres. Ha estrenat la conferència performativa Entrar a vivir al Teatre Lliure i l’espectacle Demoledora a L’Auditori de Barcelona, on ha compartit escenari, direcció i creació amb David Climent (loscorderos.sc), Alessia Schoor i Sara Serrano; així com la trobada de poesia i música Nosaltres, Foc amb Mireia Calafell i Pol Guasch al Palau de la Música. Acaba d’editar Mediante amb Arrebato Libros, el primer dels 23 llibres publicats –17è escrit– de la col·lecció inèdita de poesia Preposicionarse, que va començar a escriure al 2006 i que acabarà al 2029.

Ha impulsat projectes com la campanya per la llibertat d’expressió «No Callarem», la plataforma Caixa de Ressonància o el documental musical Art. 490. En els darrers anys ha treballat com a coordinador del festival comunitari BAM Cultura Viva o la Línia Cultural Rambles i ha col·laborat amb el centre de creació Konvent, l’organització de defensa de drets Artists At Risk, el projecte literari Viatge a Mart del CCCB, la publicació Nativa, la discogràfica Gandula, el cicle EINESS, l’agència de booking Bacana i les cooperatives La Murga i Bitlab.

_____

Adriano Galante es cantante, fundador y músico del colectivo de acción sonora, performance y canción libre Seward. Desde 2005, Galante ha encontrado su lugar en la intersección entre la creación colectiva, la interpretación interdisciplinaria, el pensamiento crítico, la gestión comunitaria y la curaduría artística. Ha colaborado con artistas como Núria Giménez Lorang, Javier Gallego, Sara Fontán, Jordi Oriol, Denise Duncan, Marc Vilanova, Sílvia Pérez Cruz, Txalo Toloza, Andrea Soto, B1N0, Adriana Vila, Za, Marina Herlop, Adrián Vega, Pol Batlle, Alba G. Corral, Refree y Judit Neddermann.

Recientemente, ha publicado su primer disco en solitario, Toda una alegría, con colaboraciones con Ana Tijoux, Rita Payés o Sílvia Pérez Cruz, entre otras. Ha estrenado la conferencia performativa Entrar a vivir en el Teatre Lliure y el espectáculo Demoledora en LAuditori de Barcelona, donde ha compartido escenario, dirección y creación con David Climent (loscorderos.sc), Alessia Schoor y Sara Serrano; así como también el encuentro de poesía y música Nosaltres, Foc con Mireia Calafell y Pol Guasch en el Palau de la Música. Asimismo, acaba de editar Mediante con Arrebato Libros, el primero –17º escrito– de los 23 libros publicados de la colección inédita de poesía Preposicionarse, que empezó a escribir en el 2006 y que terminará en 2029.

También ha impulsado proyectos como la campaña por la libertad de expresión «No Callarem», la plataforma Caixa de Ressonància o el documental musical Art. 490. En los últimos años ha trabajado como Coordinador del festival comunitario BAM Cultura Viva o la Línia Cultural Rambles y ha colaborado con el centro de creación Konvent, la organización de defensa de derechos Artists At Risk, el proyecto literario Viatge a Mart del CCCB, la publicación Nativa, la discográfica Gandula, el ciclo EINESS, la agencia de bookingBacana y las cooperativas La Murga y Bitlab.

Marina Hervás

Va estudiar violí, Filosofia i Musicologia. Hervás es va doctorar en Filosofia amb una tesi sobre Filosofia de la Música amb l’objectiu de mostrar el rendiment que la música pot tenir per al pensament filosòfic, no com un objecte més de la seva atenció, sinó com a eina per a «pensar amb les orelles». Ha realitzat estades de recerca a l’Institut de Recerca Social de Frankfurt, a l’Acadèmia de les Arts de Berlín i al Musikinstitut Darmstadt.

És musicòloga freelance en la divulgació i el disseny de programes públics i pedagògics. Ha participat en festivals com NAK, Ensems, Memmix, FASE, L’Escolta Errant, VANG, Punt de Trobada (AMEE) i Música Actual de Badajoz, entre altres, i ha col·laborat amb conjunts com OCAZ Enigma, Sigma, Quàntum, Laboratori KLEM, Ciklus, So Extrem o Sinoidal i amb institucions com l’ESMUC, el MNCARS, la ORCAM, la OCNE, la OST, la OSCyL, o l’OBC. Recentment, ha editat al costat de Pedro Alcalde Terratrèmols musicals(Antoni Bosch, 2020); i al costat d’Anna Margules i Alberto Bernal Rastros de VANG La primavera suspesa (CentroCentro, 2020). És autora de l’Escolta de l’ull. Un recorregut pel so i el cinema (Exit, 2022). Actualment és professora en el Departament d’Història i Ciències de la Música de la Universitat de Granada i subdirectora del SEU, Centre de Cultura Contemporània La Marassa.

_____

Estudió violín, Filosofía y Musicología. Me doctoré en Filosofía con una tesis sobre filosofía de la música, con el objetivo de mostrar el rendimiento que la música puede tener para el pensamiento filosófico, no como un objeto más de su atención, sino como herramienta para «pensar con las orejas». He realizado estancias de investigación en el Instituto de Investigación Social de Fráncfort, en la Academia de las Artes de Berlín y en el Internationales Musikinstitut Darmstadt.

Es musicóloga freelance en la divulgación y el diseño de programas públicos y pedagógicos, ha participado en festivales como NAK, Ensems, Memmix, FASE, La Escucha Errante, VANG, Punto de Encuentro (AMEE) y Música Actual de Badajoz, entre otros, y ha colaborado con ensembles como OCAZ Enigma, Sigma, Quantum, Laboratorio KLEM, Ciklus, Sonido Extremo o Sinoidal y con instituciones como la ESMUC, el MNCARS, la ORCAM, la OCNE, la OST, la OSCyL, o la OBC. He editado junto a Pedro Alcalde, recientemente, Terremotos musicales (Antoni Bosch, 2020) y junto a Anna Margules y Alberto Bernal Rastros de VANG: La primavera suspendida (CentroCentro, 2020). Soy autora de La escucha del ojo. Un recorrido por el sonido y el cine (Exit, 2022). Actualmente, soy profesora en el Departamento de Historia y Ciencias de la Música de la Universidad de Granada y subdirectora de su Centro de Cultura Contemporánea La Madraza.

Rodrigo Laviña

Llibreter i músic, és cooperativista a La ciutat invisible. Interessat en les qüestions culturals i la música com a eina de creació i plaer, porta al món de la música des de finals dels 90 i és pioneer del hiphop en català. Ha participat -i participa- en diverses formacions com Extraño Weys, Rodrigo Laviña y su combo, At Versaris o Pirats Sound Sistema, editant múltiples discs que han rebut el reconeixement del públic i la premsa. Aquesta deria musical l’ha portat a tocar arreu del món: des dels Estats Units a recórrer Europa, Espanya i infinitat de pobles, barris i ciutats arreu del país. A més, és digger, col·leccionista i curador musical. Ha intervingut tant en projectes que vinculen hiphop i educació, com en diversos tallers o al projecte En Residència.

_____

“Libreter” y músico, es cooperativista en La ciudad invisible. Interesado en las cuestiones culturales y la música como herramienta de creación y placer, puerta en el mundo de la música desde finales de los 90 y es pioneer del hiphop en catalán. Ha participado -y participa- en varias formaciones como Extraño Weys, Rodrigo Laviña y su combo, At Versaris o Pirats Sound Sistema, editando múltiples discos que han recibido el reconocimiento del público y la prensa. Esta deria musical lo ha llevado a tocar en todo el mundo: desde los Estados Unidos a recorrer Europa, España e infinidad de pueblos, barrios y ciudades en todo el país. Además, es digger, coleccionista y curador musical. Ha intervenido tanto en proyectos que vinculan hiphop y educación, como en varios talleres o al proyecto En Residencia.

Nando Cruz

És periodista musical des de finals dels anys 80. Ha col·laborat en revistes especialitzades i programes de ràdio i televisió, tot i que la part més important de la seva feina l’ha desenvolupat a la premsa escrita. Va publicar regularment a El Periódico de Catalunya durant 25 anys. Allà és on va impulsar la secció de reportatges ‘Otros Escenarios Posibles‘, una sèrie setmanal amb més de 220 articles on retratava espais en els marges de la cultura oficial on sonaven tota mena de músiques i per a tota mena de públics. D’aquell projecte se’n va derivar l’exposició itinerant ‘Altres escenaris possibles’ que ha recorregut una vintena de centres cívics de Barcelona constatant una riquesa i diversitat musical que sovint queda invisibilitzada. També és autor de diversos llibres. El més recent, ‘Macrofestivales. El agujero negro de la música’, proposa una mirada crítica envers els efectes secundaris que està generant el descontrolat negoci dels macrofestivals.

Actualment, publica els seus articles a elDiario.es i és el conductor del programa radiofònic ‘10.000 Fogueres’ de Betevé 91.0 FM on cada setmana rastreja l’agenda de concerts de la ciutat a la recerca d’esdeveniments que reflecteixin la immensa diversitat musical que batega als nostres barris

____

Es periodista musical desde finales de los años 80. Ha colaborado en revistas especializadas y programas de radio y televisión, a pesar de que la parte más importante de su trabajo la ha desarrollado en la prensa escrita. Publicó regularmente en El Periódico de Cataluña durante 25 años. Allí impulsó la sección de reportajes ‘Otros Escenarios Posibles’, una serie semanal con más de 220 artículos donde retrataba espacios en los márgenes de la cultura oficial donde sonaban todo tipo de músicas y para todo tipo de públicos. De aquel proyecto se derivó la exposición itinerante ‘Otras escenarios posibles’ que ha recorrido una veintena de centros cívicos de Barcelona, constatando una riqueza y diversidad musical que a menudo queda invisibilizada. También es autor de varios libros. El más reciente, ‘Macrofestivales. El agujero negro de la música’, propone una mirada crítica hacia los efectos secundarios que está generando el descontrolado negocio de los macrofestivales.

Actualmente, publica sus artículos en eldiario.es y es el conductor del programa radiofónico ‘10.000 Hogueras’ de Betevé 91.0 FM donde cada semana rastrea la agenda de conciertos de la ciudad en busca de acontecimientos que reflejen la inmensa diversidad musical que late en nuestros barrios.