Curs de Pedagogia llibertària

Del 16 de gener fins el 27 de febrer de 2025

Inscripcions

Inscripció normal 85 €

Inscripció solidària 100€

Places becades a 0€ [consultar disponibilitat a: info@upa.cat]

Passat, present i futur de la pedagogia llibertària

El curs es planteja com un debat sobre les transformacions educatives actuals des d’una perspectiva crítica i a partir de les aportacions i experiències passades i actuals vinculades a la pedagogia llibertària. Es començarà per fer una presentació del pensament anarquista i el seu desplegament a Catalunya, a finals i principis del segle passat. Després s’analitzaran les experiències pedagògiques de Francesc Ferrer i Guàrdia i la xarxa d’escoles racionalistes, destacant les seves influències en altres països. Es continuarà el curs amb l’explicació del que va significar el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) l’any 1936, i les transformacions educatives i noves experiències dels anys 70. Per últim, es presentaran projectes educatius actuals que es vinculen al pensament llibertari i que aporten reflexions clau pel debat educatiu actual, travessat per l’hegemonia neoliberal i farcit d’actors, discursos i innovacions de dubtosos interessos.

Coordinació: Albert Torrent i Font. Col·lectiu La Pinya

Sessió 1. Presentació del curs/Educació i anarquisme al s. XIX i XX a Catalunya: de Ferrer i Guàrdia al CENU

Amb Albert Torrent i Valeria Giacomoni
Dijous 16 de gener del 2025 de 18h a 20h a La Comunal

Francesc Ferrer i Guàrdia fou el gran artífex de la pedagogia llibertària de principis de s. XX a Catalunya i una figura clau del pensament i moviment anarquista. L’Escola Moderna es va convertir en un referent internacional i el seu tancament i l’assassinat del seu fundador van impulsar encara més un moviment pedagògic que marcaria la història de l’educació a Catalunya durant el primer terç del s. XX. La creació del CENU culmina aquest moviment generalitzant uns principis educatius que subvertien un panorama escolar segregador, autoritari i dogmàtic en mans de l’església. En aquesta sessió abordarem la figura de Ferrer i Guàrdia, els principis pedagògics que defensava, les conseqüències de la seva proposta, i el sentit i la rellevància del CENU. 

Sessió 2. Els anys 70: Una dècada clau per l’anarquisme i l’educació llibertària

Amb Rodrigo Robledal i Albert Torrent
Dijous 23 de gener del 2025 de 18h a 20h a La Comunal

Les idees i valors llibertaris  teoritzats per Bakunin, Kropotkin, etc. van a arribar a Espanya el 1868 de la mà de Giuseppe Fanelli, un delegat de la I Internacional. Aquests principis van arrelar amb força especialment a Catalunya on s’estava articulant un moviment obrer que protagonitzaria una de les revolucions de signe llibertari més profundes, extenses i transversals del panorama internacional. En aquesta sessió s’analitzaran les característiques i aspiracions d’aquest moviment que inspiraran les propostes educatives que abordarem al llarg del curs. Es farà aquesta exposició històrica fins als anys 70 en què canvia el paradigma després dels fets de maig del 68, la transició espanyola, etc. Es nombraran algunes experiències educatives llibertàries que s’emmarquen en aquest context.

Sessió 3. Experiències actuals: La Pinya

Amb Albert Torrent i Natàlia Sequera 
Dijous 30 de gener del 2025 de 18h a 20h a La Comunal

Tot i que les experiències dels anys 70 son poques i no tenen continuïtat, a principis dels anys 2000 un nou impuls de canvi educatiu reneix a Catalunya. Les successives reformes educatives de signe neoliberal dels anys noranta han sotmès l’escola a les formes més tradicionals fent despertar una nova voluntat per transformar el panorama educatiu. Enmig d’un incipient moviment heterogeni, sovint elitista, es crea a Barcelona un projecte vinculat als moviments socials, amb vocació transformadora i amb una clara identitat política: La Pinya. Després de 18 anys recull en un llibre la seva experiència amb la voluntat de compartir els aprenentatges, debats i reflexions que l’han configurat i que poden servir per a la creació i millora d’altres projectes.

Sessió 4. Experiències actuals: Arcàdia i El Planter

Amb Membres d’Arcàdia i del Planter
Dijous 6 e febrer del 2025 de 18h a 20h a La Comunal

Creats recentment, tot i que la llavor va ser plantada ja fa temps, Arcàdia (Can Batlló) i El Planter (el Montseny) son dos projectes educatius que amb la seva pràctica proposen formes educatives coherents amb els principis llibertaris i actualitzen l’aposta per una educació crítica i emancipadora des de la primera infància fins a la secundària. En aquesta sessió explicaran com, perquè i amb quina finalitat han nascut i s’estan desenvolupant en un context complex i en plena onada de canvi educatiu marcat pels postulats neoliberals i tecno-utòpics.

Sessió 5. Experiències actuals a Catalunya: Follets del bosc, Pedagogia del risc

Amb Maria Ribera
Dijous 13 de febrer de 18h a 20h a la Llibreria a La Comunal

Follets del bosc és un projecte educatiu situat al Baix Montseny que recull i actualitza les propostes d’escola de bosc nascudes a principis de s. XX a Europa i, en particular a Catalunya. Amb un enfocament comunitari i entenent la necessitat de construir l’ésser humà amb, des de i en la natura, Follets del Bosc desenvolupa una proposta certament única en el panorama educatiu de Catalunya amb comptades excepcions. La presentació d’aquest projecte i tot el que l’envolta per part d’una de les seves integrants, obrirà possibilitats per a re-imaginar el fenomen educatiu avui  des d’una òptica pròpiament llibertària.

Sessió 6. Pedagogia llibertària i educació actual: un debat amb perspectiva internacional

Ariadna Serrahima , Maria Menegaki i Albert Torrent
Dijous 20 de febrer de 18h a 20h a La Comunal

Hi ha projectes fora de Catalunya que s’identifiquin amb els principis de la pedagogia llibertària? Amb quines dificultats es troben? Quins debats els travessen? Quines crítiques reben? Quina importància i projecció tenen? A partir de l’experiència de Maria Menegaki a diferents projectes a Grècia, en aquesta sessió abordarem aquestes qüestions. *També ens aproximarem a les pedagogies radicals dels pobles originaris de Oaxaca amb l’Ariadna Serrahima, que des de fa anys conviu, aprèn i estudia les seves pràctiques educatives.

Sessió 7. Debat i tancament: Anarquisme i pedagogia llibertària avui: cap a on anem?

Amb Albert Torrent i altres membres de l’equip docent
Dijous 27 de febrer de 18h a 20h a La Comunal

Tancarem el curs a través d’un debat entre els participants del curs i abordant la situació actual de l’anarquisme i la pedagogia. Com construir una societat llibertària des de l’educació? Es farà la valoració del curs i es promourà la realització de propostes de continuïtat de forma col·lectiva

 

 

Participants

Albert Torrent

Coordinació

Llicenciat en filosofia per la UB, professor associat i doctorand a la UdG amb un tesi sobre canvi educatiu. El seu camp d’estudi és la renovació pedagògica i, en concret, les aportacions i experiències de la pedagogia crítica i llibertària. Membre de La Pinya des de 2009, recentment ha coordinat el llibre “La Pinya: història i reflexions d’un col·lectiu d’autogestió educativa” publicat a l’Editorial Descontrol.

Rodri Robledal

És professor dels cursos Gaudir UB “Proletaris indomables, anarquistes i guerrillers” i “Maleïdes, arraconades i lluitadores socials”. Vinculat a l’okupació i al moviment anticapitalista, en l’actualitat és redactor de la revista Ekintza Zuzena. Ha participat en llibres de ficció, còmics i assajos sobre moments insurreccionals i la guerrilla a l’Uruguai. El novembre de 2022, va publicar Malditos de tierra y mar Comunidades y resistencias contra la explotación colonial.

Valeria Giacomoni

Investigadora de la pedagogia llibertària i del seu desenvolupament, centra el seu interès en el vincle entre pedagogia i política en el passat i avui. Llicenciada en Filologia Hispànica, DEA en Història Contemporània, membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Al 2017 va publicar “Joan Puig Elías. Anarquisme, pedagogia i coherència” amb l’objectiu de recuperar la trajectòria pedagògica que des de Ferrer i Guàrdia porta a l’experiència revolucionària del 1936.

Maria Menegaki

Doctora en Antropologia Social i Cultural i llicenciada en Geografia, està interessada en la relació entre educació i canvi sociopolític. Després d’aprendre’n molt a través de l’etnografia escolar que va realitzar a Catalunya, ha tornat a Grècia amb l’objectiu de compartir allò après i convertir-ho en acció col·lectiva. Ha traduït el llibre “Aprendre Escoltant. Autonomia, educació i guerrilla a Kurdistán i Chiapas”, publicat per l’editorial autogestionada “Eutopia”.

Col·lectiu Arcàdia

Entre d’altres, format per Noemí Valero Caja, tècnica sociosanitària, mestra d’educació primària, especialista en neuroeducació i militant llibertària, i Joan Bardella Hernández, tècnic d’educació infantil, pedagog i militant llibertari. Tots dos fa vint anys que treballen per la consecució de l’Escola Arcàdia actualment ubicada a Can Batlló”.

El Planter

Espai d’autoaprenentatge autogestionat al Montseny centrat en l’etapa de secundària.

Maria Ribera 

Mestra i doctora en educació, acompanyant al projecte d’escola de bosc Follets del bosc i membre del col·lectiu impulsor de les Jornades de Pedagogies llibertàries realitzades com a continuació de la primera edició del curs realitzat l’any passat. Membre activa de diferents moviments i col·lectius autònoms i de caire llibertari, actualment combina la seva tasca professional entre l’escola i la universitat.

Ariadna Serrahima

Editora, investigadora i dissenyadora gràfica. La seva recerca explora la intersecció de pràctiques involucrades en les lluites d’àmbit local i comunitari. Actualment està realitzant una tesi sobre les pedagogies dels pobles originaris a Mèxic. El seu coneixement d’aquestes cultures i territoris és profund i ampli ja que viu a cavall entre Oaxaca, Londres i Barcelona. El seu treball de camp s’està duent a terme amb el suport de col·lectius no governamentals de Oaxaca i des del 2021 col·labora i investiga quins mitjans i espais d’aprenentatge impulsen els processos de resistència en defensa del territori i béns comunals de la regió. 
 

Natàlia Sequera

Ha estat acompanyant del col·lectiu La Pinya durant una dècada. Actualment és membre activa de moviments socials i col·lectius autònoms, i combina la militància amb la tasca educativa, especialment entorn les qüestions de gènere, i sempre desplegant i aprofundint la perspectiva interseccional i amb una mirada emancipadora.